27.10.08

Estimar el "tl"

El grau d'integració d'un expatriat a l'Altiplà es pot medir, entre altres coses, per la seva capacitat de pronunciar paraules i topònims en Nahuatl correctament.

Quan els conquistadores varen arribar a l'altiplà, van trobar-se que la lingua franca de tota mesoamèrica era el Nahuatl. Aquella llengua els era molt útil per seguir conquerint terres a nord i sud, tot i que tenia aquell carai de fonema "tl" al final.

Un pensaria que el Nahuatl no és tant important al Mèxic del segle XXI. Doncs sí que ho és. Del conjunt de la població que es reconeix com a indígena (uns 12 milions de persones), 1,5 milions tenen el Nahuatl com a primera llengua. Per damunt d'això, però, les paraules d'arrel nahuatl trufen abundantment el castellà que es parla a molts racons del país, sobretot el centre i el sud.

Tornem al Nahuatl com a sensor de la integració a Mèxic. Si per exemple un és capaç de pronunciar, sense embuts ni dubtes, i correctament, les següents paraules, ja té molt de camí recorregut. Proveu-ho:

Citlaltepetl
Tlalnepantla
Ixtaccihuatl
Popocatepetl
Xocolatl
Tomatl
Ahuacatl

Difícil, oi? És per això, que en els tres darrers casos (i en molts altres), els conqueridors van acabar substituïnt l'impronunciable "tl" final pe "te", donant nom així a aquestes delicioses menges.

L'Expatriat, donat que en aterrar a l'Altiplà va viure durant unes setmanes al carrer Ixtaccihuatl, i no suportava que se'n fotéssin quan provava de pronunciar l'impronunciable, s'hi va esmerçar tant que en alguns mesos ja havia aconseguit admirar algún nadiu. No tot era qüestió d'orgull lingüístic, però: ser capaç d'entendre i d'utilitzar amb desimboltura paraules d'arrel nahuatl, ajudava a crear un clima de confiança que era de gran ajuda en les sempre complicades relacions d'amor-odi que els mexicans estableixen amb els originaris de la Madre Patria.

Potser no deu servir-li de res, oi, però l'Indiano, d'entre totes les coses que va aprendre a l'Altiplà, està molt content de saber que un zopilote és un voltor, un escuincle és un marrec, o un guajolote és un gall d'indi

Potser no li serveix de res, és veritat. De què serveix, fet i fotut, veure teatre, o llegir filosofia, o saber a quin poble francès vivia Tarradellas durant el seu exili, o parlar en català, podent parlar en anglès.

20.10.08

2 años no es nada

"Volver, para volver a partir, como antes, dejando el corazón"

Carlos Gardel

Avui fa dos anys que l'acumulació d'experiències viscudes a Mèxic van portar l'Indiano a obrir aquest racó. Va començar a fer una sèrie d'escrits que molt pocs haureu llegit, perquè en aquell temps (també ara, és clar) escriure era per a l'Indiano sobretot una teràpia particular per a digerir esforços, alegries, penes, energia, i no apareixia gaire a la xarxa. Aquella etapa durà de l'octubre de 2006 fins a la primavera de 2007.

D'aleshores ençà, l'Indiano a diversificat les seva vida, tant com les seves inquietuds, ha escrit amb més regularitat, ha fet nous amics, té fidels lectors i comentaristes que l'omplen de reflexió, i de divertiment. Gràcies a tots, doncs. El balanç fins avui són 93 escrits, i pocs i fidels visitants de Catalunya (gràcies Montserrat! Gràcies tants altres!), Neighbourland (Gracias Álvaro), Ireland (Gràcies Carme), Itàlia (Gràcies Maria), Mèxic (Gràcies Geo, Juan Carlos, anònim de l'aixeta de piu, i tants altres).

En la celebració d'aquests dos anys l'Indiano us demana que trieu el (o els) post/s favorit/s de les seves reflexions.

L'Indiano ha anat comprovant que per a molts blocs els dos anys és l'inici de la decadència i l'abandó. Espera que en aquest cas només sigui un punt i seguit. Té encara tantes coses per explicar, i per fer descobrir de l'altiplà llunyà! Sempre deixant-hi el cor, això sí, un és com és.

14.10.08

Guanajuato

Del molt recomanable circuit de ciutats colonials de l'altiplà, probablement Guanajuato n'és la ciutat més humana.

Patrimoni de la humanitat, està prou neta, sí, però té la necessària brutícia als carrers per a no semblar un decorat rellepat i preparat per al turisme, com li passa, per exemple, a San Miguel de Allende.


Guanajuato té a més una altra característica que la diferencia d'altres ciutats colonials, i és el seu traçat poc endreçat, que renuncia a les quadrícules per adaptar-se a la seva orografia costeruda.


Què val la pena veure? Sens dubte, el mercat cobert, amb un cert aire afrancesat, ple d'olors i colors extraordinaris, la Alhondiga de Granaditas, farcida d'història, i les delicioses placetes de formes irregulars que esquitxen el centre.




O sia que Guanajuato és viva, tot i que un dels seus grans atractius turístics són les mòmies que s'hi conserven. No es tracta, com podria pensar-se, de mòmies prehispàniques, sino d'una curiositat química: en un dels antics cementiris de Guanajuato, va resultar que la composició de la terra mantenia en un excel·lent estat de conservació les persones que s'hi havien enterrat.

Per a l'expatriat aquell museu, en visitar Guanajuato, no va ser cap atractiu. Per a mòmies, ja tenia les d'alguns funcionaris de l'administració pública mexicana, d'ideari perfectament conservat en el formol priista, amb qui havia de torejar.

Tampoc no va tenir ocasió de visitar la ciutat en els dies del Festival Cervantino (que aquest any ha tingut Catalunya i Campeche com a convidats d'honor), ja que la ciutat quedava massa atapeïda pel seu gust. Era un gran plaer, en canvi, triar alguns dies de novembre per escapar-s'hi, i seure a prendre alguna cosa en els animadíssims cafès del centre. Fins i tot hi havia ocasió de sentir els acords de la inefable Estudiantina de la Universidad de Guanajuato.

To i que sí, incomprensiblement, la tuna us provoqués al·lèrgia, sempre sempre podeu recórrer a associar Guanajuato amb un dels seus insignes vilatans, Jorge Negrete.




Fotos: Jon Melnick i Marko Mozetic a Trekearth.com, atractivosturisticos.com, terragalleria.com

10.10.08

Els meus carrers

Per a Ramon Rosell i Novellas

Els meus carrers són moderns i pulcres, escombrats de fulles de tardor.

Els meus carrers tenen la fredor de la pressa indiferent, crua, mineral.

Les voreres altes lentament trepitjades per passos cansats, anònims. Patidors indiferents de les penúries dels altres, perquè no volen saber les pròpies.

Els meus carrers són un cant de nostàlgia de camins sense asfaltar, de terra roja, de molsa tendra crescuda a les bagues, de cingleres, rajolets, bastons de faig, cançons, gorgues.

Els meus records són la sorpresa d'infant de fer un clotet amb les mans i poder beure aigua de la font d'Aiguafreda de Dalt. Els meus sentits són les mans aspres i bondadoses ajudant-me a saltar un marge.

El meu delit avui seria tornar a esgarrapar-me amb les bardisses buscant fites amb tu, Ramon.

No saps com ets una llumeta més que s'apaga i va deixant a les fosques la meva infantesa, Ramon. T'estimaré sempre.

8.10.08

Metro, línia verda

Metro, línia verda. És menuda. Sosté un mocador palestí amb les mans, a l'alçada del pit, mentre mira embadalida la cerimònia de coqueteig amb la mirada clara dels seus ulls marrons. Sota el mocador s'endevina la carpeta universitària acabada d'estrenar. No se n'adona, però té un posat angelical, com de pregària. Sembla levitar en la seva senzillesa d'estudiant de primer curs, que encara no ha abandonat l'adolescència.

Metro, línia verda. Fa una estona que l'Indiano ha deixat la Indianeta a l'escola. El trajecte ha estat complicat. Inconsolable, reclamava el xumet que avui li han dit que s'ha acabat, excepte per dormir. L'Indiano encara arrossega la tensió dels plors de la criatura, de la lluita interna per no cedir i posar-li el xumet a la boca per fer-la callar, i de les mirades sorpreses dels transeünts que observaven l'escena. Però ara l'Indiano, al metro, línia verda, queda atrapat en la mirada clara d'aquests ulls marrons que li donen una pau sobtada. Són dues parades, uns pocs minuts, de calma després de la tempesta.

Metro, línia verda. Llueix el seu cos prim de gimnàs, el seu trajo fosc i les ulleres modernes de pasta negra. S'acosta a la que ha reconegut com una companya de feina i comença el joc del coqueteig. L'embolcalla de paraules alegres i sofisticades -quantes hores de feina compartiran avui, en alguna d'aquestes torres de la Diagonal?- . La fèmina entra bé en el joc. Quan el veu, li diu amb la mirada "vine!", "acostat!", "esmuny-te entre la gent i festeja'm!". Un cop ha arribat el dandy, li riu convenientment les gràcies amb un posat de certa distància. L'Indiano apostaria que treballen en consultoria.

Metro, línia verda. La noia del mocador palestí esguarda ara l'Indiano. Atura la mirada a la corbata, avui de ratlles, i guaita la portada de La Vanguardia. L'Indiano encara recorda, com si fos ara, el primer dia, ja fa un munt d'anys, massa, que el van tractar de vostè. Era al bus, i va sentir com, abans de decidir-se a preguntar-li si la parada següent era la del carrer Balmes, les dues noies dels seients del costat el miraven amb un cert respecte reverencial i encuriosit. És el mateix tipus de mirada que sent aquest matí damunt seu, però amb un to més eteri. Quan l'Indiano es decideix a tornar-l'hi, ella s'ha centrat de nou en el joc de la fèmina, que riu, i el dandy, que ensenya les plomes.

Metro, línia verda. L'Indiano es deixa engolir per la marea de corbates i ulls foscos de mirada impassible i cansada que cerquen les escales per pujar a la superfície i entrar a la feina o enllaçar amb un altre transport.

No ha mirat enrere. Prefereix quedar-se amb la vaporosa i fresca imatge de pau, curiositat, observació que desprèn aquesta estudiant matinera.

5.10.08

Ancorats en el masclisme. Un decàleg de masculinitat mexicana

Si les dones mexicanes estan ancorades en el masclisme, no es pot dir menys del homes que, mecànicament, reprodueixen els esquemes tradicionals de relació. O sigui que aquesta sèrie de notes sobre el masclisme a Mèxic no es podia tancar sense un:

Decàleg -o cruel retrat- del pare mexicà de classe mitja alta urbana.

1-Utilitzaràs trajos comprats als outlets de les clàssiques ciutats de compres gringas: San Antonio (Texas), San Diego (California). Habitualment et quedaràn un pel massa grans per la teva constitució més aviat baixeta i grassoneta. Portaràs una samarreta imperio sota la camisa. Tindràs predilecció pels marrons i els verds, també en camises i corbates.

2-Aniràs impecablement afaitat, com d'anunci de Gilette. Sovint, lluiràs bigoti, perfectament ben retallat. De vegades et posaràs gomina al cabell , i quan ho facis, no n'estalviaràs.

3-Faràs servir el cotxe "de luxe" de la família, i deixaràs el cotxe familiar a la dona. El models preferits seran els americans, però l'estrella serà el wolkswagen jetta de gamma alta.

4-Si tens un càrrec mitjà de l'administració o la para-administració, la teva feina estarà subjecta als humors de la variabilitat política mexicana, amb el punt àlgid que suposa, cada sis anys, les eleccions presidencials i la conseqüent renovació de totes les cúpules i càrrecs mitjans associats. En època d'eleccions presidencials, per tant, hauràs de vigilar especialment la teva hipertensió arterial, i el ritme cardíac. De fet, durant els mesos posteriors a les eleccions hi ha un augment d'infarts entre els teus col·legues.

5-Si treballes al sector financer, de serveis, o a la indústria, el teu lloc de treball ballarà al so dels dos primers inversors exteriors: els Estats Units i Espanya (la Madre Patria). És probable que la teva formació i preparació deficients et facin patir quan en l'empresa entrin nous socis.

6-Portaràs un tren de vida alt, probablement per sobre de les teves possibilitats: la teva condició de mascle t'hi obliga. Cotxes, vacances al Nadal (viatge a les platges de Mèxic, als Estats Units, o a Europa, que dona més pedigree), dues o tres targetes de crèdit, capricis per a la dona, estudis per als fills.

7-A casa no bellugaràs un dit.

8-Seguiràs amb passió el futbol mexicà i espanyol. També t'agradarà el beisbol, la boxa, els toros, i, en menor mesura, les baralles de galls.

9-Aniràs a les cantinas, a menjar i fer una copa amb els amics. Beuràs força cervesa i tequila. També acostumaràs a fer alguna trapelleria als table dance.

10-Seràs molt macho, i menysprearàs les dones ("pinches viejas") quan estiguis amb els amics, però sovint afluixaràs si tens una dona de caràcter.

1.10.08

Ancorades en el masclisme (III). Un decàleg de feminitat mexicana

Decàleg -o cruel retrat- de la mare mexicana de classe mitja alta urbana.

1-No posaràs un peu al carrer sense estar perfectament ben empolainada. Tindràs gust per als trajos jaqueta o els vestits cenyits, encara que el teu cos mostri abundosos "michelins". És probable que el teu cos en mostri algun, perquè vius en el país que més litres de refresc per habitant i any consumeix al món (per davant d'Estats Units). Els teus colors preferits seràn el negre, el marró, el verd, i el rosa.

2-Et maquillaràs molt. Molt. Això inclou coloret, ulls, llavis. Et retocaràs el maquillatge en públic, sense cap problema, i en els llocs més variats: al pesero (tot i que aquesta és una especialitat més pròpia de les classes populars), al cotxe, al carrer, a la taula del restaurant on has quedat amb les amigues. No t'incomodarà fer-ho davant un home. Deixaràs ben tacats de maquillatge els gots, els filtres dels cigarrets, i les galtes de la gent que petonegis.

3-Et perfumaràs exageradament, òbviament amb colònies de marca reconeguda. Tindràs preferència per als perfums molt penetrants i dolços.

4-Utilitzaràs, en els teus desplaçaments, el cotxe familiar (estil Voyager). Faràs servir sempre que sigui possible el valet parking.


5-Adoraràs els productes gringos, i veneraràs els productes europeus, que aniràs a cercar a les exclusives botigues de Polanco, o al Palacio de Hierro (el Corte Inglés Local).



6-Malcriaràs els teus fills, que tindran més del que necessiten. Els sobreprotegiràs exageradament. Potser cal comprendre't: vius al DF, i tens por per ells, a vegades.

7-No qüestionaràs l'opinió del teu home en públic. Sabràs, però, ser molt cruel amb ell en alguna explosió de rebel·lia que reafirmi la teva feminitat, i la seva masculinitat.

8-No faràs gaires tasques domèstiques (per això ja tens minyona a casa, a qui pagaràs uns 10 euros per jornada completa). Les tasques que facis però, les faràs molt bé: cuinar, planxar, rentar roba. Això et donarà l'impagable pedigree de bona mestressa de casa.

9-Passaràs per sobre les infidelitats del teu home, ja que paga les targes de crèdit que fas servir, és prou carinyós amb tu i els nens, i al cap i a la fi, és un home.

10-Recorda sempre que ets una dona, i que actuaràs sempre d'acord amb el model propi del teu sexe i condició, sota pena o perill de ser menyspreada, marginada o violentada si no ho fas.

Fotos: wikipedia, flatrock.org.nz