Ja ets aquí

12 i 13 de novembre de 2001.

Estàs a una de les ciutats més grans del Món, en un dels països més desiguals del Món. Però això, de moment, no t'importa gaire. Has atravessat per massa coses per arribar aquí, com per posar-te a a pensar ara en grandeses i desigualtats. Ets al Sheraton, això et sona conegut. Fins i tot et sembla -n'estàs gairebé segur- que va ser aquí que vas estar amb la family, fa ja 11 anys, quan encara existien aquelles obligacions familiars de viatge nadalenc.

Però no hi ha temps. No n'hi ha. Avui és 12 de novembre de 2001, i són les 9 del vespre al DF, tot i que el teu cos insisteix a dir-te que són les 4 de la matinada. Això sí que no és nou. Aquest petit mareig, aquesta pel·licula de lleugera sudoració empalagosa, que se t'ha quedat enganxada de l'avió, i que no et trauràs fins que et dutxis. Aquest cansament nerviós que se t'acumula darrere els ulls. No falta gaire per arribar a l'habitació. Aguanta. Ja saps que tots, no només tú, necessiten espantar-se els dimonis, fer un petit akelarre abans de deixar que el cos es refaci una mica.

Perquè demà sabreu si heu guanyat. Demà hi ha la "apertura de sobres conteniendo las propuestas económicas", i sabreu si l'esperat projecte, aquest del qual has revisat 20 vegades la versió de la proposta tècnica, que heu estat esperant que surti durant sis mesos eterns, aquest, "el projecte", és per vosaltres o no. I aquí esteu, al bar, menjant alguna cosa. La Montse que es posa el dit al llavi, i "O Vermelho" té la mirada més tensa que de costum. Tú notes la tensió. Ets com una esponja d'emocions. I saps que demà poden passar dues coses: si perdeu, cap a casa cap cots. Però si guanyeu, si guanyeu saps que serà l'òstia. Serà el millor. I serà el pitjor. Una de les grans paradoxes de la consultoria. Perdre és trist, però guanyar porta uns maldecaps! Has de pensar en com podràs complir tot allò que has promès. I has promès molt. I tant. Massa. I has abaixat el preu. Molt. Massa? Guanyar, s'ha de guanyar. No hi ha temps per pensar-ho. Perquè si guanyes, comences el projecte d'aquí a dos dies.

Per molt poc. Acabeu de guanyar per molt poc. Heu entrat a la petita sala d'actes, heu saludat fredament els contrincants, i heu assistit amb respiració continguda a la cerimònia. Molt poca diferència, molt poca. Per centímetres, però els heu guanyat. Has guanyat el teu primer concurs, Pinche. Tremola. Demà s'obre el foc a discreció de veritat, sense fogueig. I tú ets tropa.
Alea Jacta Est.