23.2.10

Street view: un accelerador de partícules de nostàlgia

Des de fa pocs mesos, "San" Google Map ofereix la funció de "Street View" per a la Ciutat de Mèxic. Aquesta eina, que molts de vosaltres deveu conèixer, permet disposar de la vista d'un carrer com si hi passejessis en un cotxe descapotable. Fins fa poc, per a la Ciutat de Mèxic, un s'havia de conformar amb imatges de satèl·lit de resolució força baixa, per comparació amb altres capitals del món.


Ara no. Ara l'Indiano, si ho desitja, pot passejar-se per "Hamburgo y Toledo", i veure com despatxen carnitas. Pot passejar-se pels carrers del seu record, que fa tants anys que no veu. Pot apreciar que el moviment de recuperació de "la Roma" continua a bon ritme, i que l'Avinguda d'Álvaro Obregón continua sent una joia.







Pot veure que, malgrat l'últim terratrèmol, no hi ha cap fissura en l'edifici que tant estima. Pot observar que al cafè del Parque México que tant freqüentava, finalment els han deixat posar cadires a la vorera.




I pot deixar volar els records. Els dies ventosos del mes de gener eren els seus favorits. Pujava a la terrassa, entre la roba estesa, i admirava els volcans majestuosos que s'alçaven a l'orient. Nits fredes i matins frescos: 5 graus. Agradables migdies a 22-23 graus. I després, febrer i març, amb vent, sol, plugetes: "febrero loco y marzo otro poco".


Llocs trepitjats, llocs viscuts, llocs d'alegria, d'esperança, d'enyor, d'amistat. El vent de la ciutat de l'Indiano, la seva meravellosa llum. Aquella ciutat és tant seva com Barcelona. I veure-la com si hi passegés és com rememorar un vell amor, però d'una manera extraordinàriament vívida. Tant, que les partícules de nostàlgia s'acceleren a la velocitat de la llum, i desemboquen al canals lacrimals.



Fotos: ciudaddemexico.com.mx ; hotu matua a Flickr.com

8.2.10

Desori, coratge, propostes

En aquesta època de crisi, l'Indiano ha revisitat alguns capítols de "Sí Ministre". Són d'una vivacitat refrescant, i il·lustrativa del que li està passant al "Gobierno del Estado" en aquests dies de "ara-anunciem-un canvi-ara-el-retirem-que-era-només-una-proposta-interna". Vet aquí una mostra:

Escena: dos Secretaris Permanents alliçonen el Secretari Personal del Ministre:

-Hi ha quatre paraules que has d'incloure en una proposta si vols que el Ministre l'accepti:

-"ràpid", "simple", "popular", "barat".

-I, de la mateixa manera, hi ha quatre paraules a incloure en una proposta si vols que sigui rebutjada:

-"complicat", "llarg", "car", "controvertit".

-I si vols estar ben segur que el Ministre no l'accepti, has de dir que la proposta és "una prova de coratge"

-Això és pitjor que fer servir "controvertit"?

-I tant! "Controvertit" vol dir que perdrà vots. "Coratge" vol dir que perdrà les eleccions!


Font: Yes, Minister. Capítol: "The right to know" BBC

(A la FNAC venen la sèrie sencera, 21 capítols, per un preu ridícul, i en versió catalana si no esteu avesats a la deliciosa versió british)

P.S. També resulta mooolt recomanable rellegir "Obèlix i Compania"