20.3.09

Escapades turístiques dins Mèxic DF (II): San Pedro Atocpan

Del conjunt de Delegaciones (districtes) que composen el DF, la de Milpa Alta és la més singular. Es tracta d'una agrupació de pobles rurals a la falda de la serralada que divideix el DF de l'estat de Morelos.

Per arribar-hi cal anar més enllà de Xochimilco i agafar la carretera que mena a Oaxtepec. Aquí la ciutat, a mesura que enfiles la carretera, es va difuminant en un paisatge de nopaleras, camps de blat de moro, vaques pasturant, boscos, prats, i construccions barates. Els pobles no tenen gaire gràcia, però el païsatge que els envolta, i la vista sobre el monstre del DF, si el dia acompanya, és espectacular.


Aquí la gent va més abrigada que al centre de la ciutat: viuen vora els 3000 metres d'alçada, i treballen al camp, dalt d'un ase o d'una pick up, sempre amb el barret posat, perquè el sol tropical no té clemència, i menys encara a aquesta alçada.

Hi ha totes les parades que vulgueu, però una és obligatòria, al poble de San Pedro Atocpan. A molts pobles de Mèxic, com és el cas, es conserva l'antic nom nahuatl com a acompanyament del nom dels evangelitzadors. Però deixem les disgressions lingüístiques per centrar-nos en l'especialitat local: el mole, un guisat, generalment de gall d'indi (també n'hi ha de pollastre i de porc), napat amb una salsa amb base de chile, espècies, de vegades amb fruits secs, de vegades amb fruita assecada, de vegades amb xocolata...

Per als iniciats i delicats d'estómac, es tracta de prendre un omeprazol abans, perquè us diguin els que us diguin, el mole pica. Sí, és boníssim però pica. Una bona Sol (la segona cervesa favorita de l'Indiano després de la Pacífico), i l'arròs que acostuma a acompanyar el mole ajudaran a matisar-ne els sabors.


Que el volcà Teutli, que com una gran torre de defensa, protegeix aquests pobles del monstre urbà, continuï preservant-ne l'essència per molts anys!

Fotos: gonzaloh, melomania, a flickr.com

16.3.09

Escapades turístiques dins Mèxic DF (I)

Mèxic, la ciutat monstre, la Bella i la Bèstia, té un gran avantatge en la seva enormitat: pots fugir-ne sense sortir-ne. Pots fer perdre els teus passos per alguns racons de la ciutat i semblar que n'ets lluny. I de fet, estàs bastant lluny del soroll urbà. Vet aquí la primera de les escapades turístiques dins Mèxic DF que l'expatriat revela. Per a turistes diferents o expatriats desbordats.

Cal agafar un taxi cap a la zona Parque Ecológico de Xochimilco. Hi arribes en uns tres quarts d'hora des del centre. Ves-hi aviat el dissabte, sino trigaràs una hora llarga. No t'ho sembla, però ets al DF. a uns 30 km del centre. Aquí no passejaràs en "Trajinera", l'equivalent mexica de les gòndoles venecianes, activitat que pot ser molt divertida, també. Avui es tracta d'anar per algunes zones de Xochimilco lluny del bronzit dels turistes. Es tracta de pagar una molt bona propina al "gondolaire" perquè et porti per canals poc transitats.

En la soledat del vent matinal del mes de març, amb la companyia adequada, (la N., és clar), termo de cafè, i bona lectura, l'Expatriat podia sentir el soroll de l'aigua, veure ocells, i rememorar aquells temps en què tota la ciutat estava emmig d'un llac immens. Pocs fora de Mèxic saben avui que la batalla final que va emprendre Hernán Cortés per a conquerir la gran Tenochtitlan va ser una batalla naval.

Avui per aquestes ribes increïbles, a l'extrem sud de la ciutat, pasturen vaques, guaiten els ocells la seva pròxima presa. Al fons hi ha l'Ajusco, la gran montanya del sud de la vall.



Tornant a terra, aventura't a provar una quesadilla azul (feta amb una tortilla de blat de moro de color blavós) de flor de calabaza, o de huitlacoche. No et passis amb el chile, ja saps que pica. I recorda: no hi ha bona quesadilla sense una chela que la regui.


Foto: Gaby Maldonado a flickr.com

5.3.09

I David va vèncer Goliat...

4 De les files dels filisteus va sortir aleshores un desafiador, de més de dos metres i mig d'alçada. Era Goliat, de Gat. 5 Duia un casc de bronze i una cuirassa de malla de bronze que pesava cinquanta quilos. 6 Unes polaines de bronze li protegien les cames, i portava penjada a les espatlles una javelina també de bronze. 7 El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor; la punta de ferro, sola, ja pesava sis quilos. Davant seu hi anava l'escuder.

8 Goliat es plantava allà al mig i cridava cap a les files d'Israel:
--Per què heu sortit a combatre? Jo sóc filisteu, però vosaltres només sou esclaus de Saül. Trieu-vos un home que baixi a lluitar amb mi!

(...)

38 Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa. 9 Sobre l'armadura, David es va cenyir l'espasa. Però quan provà de moure's, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül:

--Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat.


I es va treure l'armadura. 40 Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.


41 El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David. 42 Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència

(...)

48 Així que el filisteu s'avançà per enfrontar-se amb David, aquest va sortir dels rengles de l'exèrcit i corregué a plantar-li cara. 49 David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. 50 David havia vençut el filisteu i l'havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l'espasa.


1er Samuel 17

Font: biblija.net

Il·lustració: thekinglist.org

1.3.09

Un dia de Rodríguez invers (III)

Sempre val la pena, per al foment de la lectura, que faci un meravellós dia d'hivern, d'aquells que no vingui gaire de gust sortir de casa. Resulta el moment ideal, havent esmorzat, mentre la N. ha abandonat per unes hores el nucli familiar per fer meravelles a l'obrador de pastisseria, i l'Indiano recull trastos a la cuina, de posar en marxa la biblioteca mòbil, que s'inventen, per sorpresa del progenitor, els dos petits.




Després, Indianet i Indianeta -gran vestit de veracruzana- poden treure-li suc a les capses de cartró, rient com bojos, fins que, és clar, ai Indiano, que has de vigilar més, un dels dos es fot de morros, amb les plorades conseqüents -cocuuu!, cocuuu!, puupa!, puupa!-.


Aleshores és moment de fer un cambio de tercio -tararíiiii- abrigar-se bé, i gaudir d'una bona estona terrejant a la platja deserta, ara que la N. ja ha tornat.

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, i aquest diumenge s'ha acabat.

Fotos: N.; Indiano.