20.3.09

Escapades turístiques dins Mèxic DF (II): San Pedro Atocpan

Del conjunt de Delegaciones (districtes) que composen el DF, la de Milpa Alta és la més singular. Es tracta d'una agrupació de pobles rurals a la falda de la serralada que divideix el DF de l'estat de Morelos.

Per arribar-hi cal anar més enllà de Xochimilco i agafar la carretera que mena a Oaxtepec. Aquí la ciutat, a mesura que enfiles la carretera, es va difuminant en un paisatge de nopaleras, camps de blat de moro, vaques pasturant, boscos, prats, i construccions barates. Els pobles no tenen gaire gràcia, però el païsatge que els envolta, i la vista sobre el monstre del DF, si el dia acompanya, és espectacular.


Aquí la gent va més abrigada que al centre de la ciutat: viuen vora els 3000 metres d'alçada, i treballen al camp, dalt d'un ase o d'una pick up, sempre amb el barret posat, perquè el sol tropical no té clemència, i menys encara a aquesta alçada.

Hi ha totes les parades que vulgueu, però una és obligatòria, al poble de San Pedro Atocpan. A molts pobles de Mèxic, com és el cas, es conserva l'antic nom nahuatl com a acompanyament del nom dels evangelitzadors. Però deixem les disgressions lingüístiques per centrar-nos en l'especialitat local: el mole, un guisat, generalment de gall d'indi (també n'hi ha de pollastre i de porc), napat amb una salsa amb base de chile, espècies, de vegades amb fruits secs, de vegades amb fruita assecada, de vegades amb xocolata...

Per als iniciats i delicats d'estómac, es tracta de prendre un omeprazol abans, perquè us diguin els que us diguin, el mole pica. Sí, és boníssim però pica. Una bona Sol (la segona cervesa favorita de l'Indiano després de la Pacífico), i l'arròs que acostuma a acompanyar el mole ajudaran a matisar-ne els sabors.


Que el volcà Teutli, que com una gran torre de defensa, protegeix aquests pobles del monstre urbà, continuï preservant-ne l'essència per molts anys!

Fotos: gonzaloh, melomania, a flickr.com

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La mejor es, con diferencia, la Nochebuena, y nunca comprenderé a qué viene esa pinche manía de fabricarla solo unos pocos días al año. Arrrgggghh.

Pero vamos, que en ausencia de la Nochebuena, la mejor es la Indio, te pongas como te pongas...

Salutacions
Pez

Berenguer ha dit...

Ya sabes, amigo pez, que nuestro desacuerdo cervecero es crónico. Para cervezas con sabor a regaliz se precisan climas más frescos. A mi modesto entender consumir Indio, Nochebuena y otras lindeces en tierras mexicas resulta un desatino!

Pais secret ha dit...

Que tinguis una bona Setmana Santa,
Berenguer.

A.