20.6.11

Qui ha estat l'Antonieta?

Qui ha estat l'Antonieta?

L'Antonieta ha estat una bona filla, orfe molt jove de pare, i poc després de mare, que va ajudar a pujar casa seva, junt amb els seus germans.

L'Antonieta ha estat una bona germana, convivint amb la seva germana Lola, compartint-ho tot. Detalls que per sempre ens quedaran en el record: quan agafaven cadascuna una taronja, o una poma, la partien i se n'intercanviaven una meitat: no fos cas que una fos més dolça que l'altra. Ha estat una dona amb molta mesura, prudent, i patidora pel benestar dels seus, fent-se càrrec de quatre generacions de nebots, i de més encara si la salut li ho hagués permès.

Ha estat una bona veïna del poble, i una bona infermera, de l'estil d'abans: carrer amunt, carrer avall, de bon matí, amb fred o amb calor, amb la seva bateria d'agulles, arsenal d'alcohol i cotó fluix, coneixent tothom, sino per la cara, per alguna altra part del cos.

Sempre mesurada, força geniuda -el geni de la gent de Can Perera era conegut, a Aiguafreda-, però sempre disposada a riure, i amb un fi sentit de l'humor:

-Tieta, quants anys tens?
-Ai noi, com que no són diners, no els compto...

-Tieta, i que n'ets de petita!
-L'alçada es mesura d'aquí a aquí (posant-se dos dits al front)








En una vida mesurada, l'Antonieta es permetia tres excessos:

La seva passió pels nens, que eren els dels altres.



El delit per les coses dolces.



I El Barça! Al camp, quan el rival s'acostava a l'àrea i xutava, feia uns crits d'esglai que esfereïen, si no els coneixies. El meu germà i els meus cosins recordem també perfectament com, ben petitets, els dies que jugàvem contra el Madrid ens portava al camp equipats amb banderoles i uns xiulets ben llampants de color groc, i ens animava a fer tant de soroll com poguéssim. Aquest matí mateix, sortint del funeral, una veïna enriolada la recordava una nit gèlida d'hivern caminant reconcentrada pel carrer del Pont. De neguit no podia veure el partit per televisió i anava resant el Rosari perquè guanyéssin...

A l'Antonieta, des que es va anar apagant, i es va anar perdent, fa anys que la trobem a faltar, però estem agraïts a tota la gent que l'ha cuidada, a Can Caló, i cuidarem el seu record transmetent-lo als nostres.



Aiguafreda, Vallès Oriental, 20 de juny de 2011

P.S. A la foto, l'Antonieta a l'esquerra, la seva germana Maria a la dreta.

Foto: cancalo.blogspot.com


16.6.11

Graupera, de nou

Graupera, Jordi, de nou, té la qualitat per expressar un cert pensament de manera directa i clara. Publica "Avergonyiu-vos" el 21 de maig, dies abans de la vergonyant jornada d'ahir. Faig extracte d'algun fragment de l'article i us convido a reflexionar-hi:

"Que la democràcia espanyola és molt ronyosa ho sap tothom. No ser el franquisme és la seva principal virtut (...)

Per tant, sí, hi ha un munt de raons per estar indignat, i les acampades doncs mira, ja era hora, i són una pregunta gegant per a tots. Però per les mateixes raons hi ha motius per avergonyir-se (...)

Quantes vegades vas negociar l’atur quan no et tocava per marxar d’una feina, i viure dels demés? Quantes vegades vas acceptar pagar en negre? (...) Confiaves que el totxo sempre pujaria i podries vendre’t la casa nova i hipotecada i guanyar-hi calers, petit especulador? Vas fer vaga per defensar els contractes més cars d’Europa? Vas apuntar-te als pisos de protecció oficial mentre vivies dels pares?
(...) Després de les acampades, una llarga i purificadora dutxa. Fora ronya."


Ah, i per acabar, us passo el video d'una entrevista que li van fer el 2007.

8.6.11

"Quid pro Quo", o "Do ut des"?

Els latinajos que vaig aprendre per via paterna sempre m'han interessat i encuriosit. Igual que hi ha gent que quan es jubila es dedica a pintar, jo quan em jubili (tal i com van les coses, buff, probablement als 70) vull fer un curs de Dret Romà, fantàstica i apassionant matèria -ho dic sense ironia-.

L'altre dia amb el meu progenitor discutíem sobre les subtils diferències entre "Quid pro quo" i "Do ut des".

I la conclusió a la que varem arribar és que, igual que el llatí va derivar en les diferents llengües romàniques, una mateixa expressió del Dret Romà s'utilitza amb sentits diferents als països llatins i als anglosaxons.

El terme "quid pro quo", en els països llatins, és usat com a malentès, o, "donar gat per llebre", i en canvi, en els països anglosaxons, es fa servir en el sentit que fem servir nosaltres el "do ut des": jo et dono segons tu em donis.

Mireu la referència que se'n fa a la wikipèdia en castellà,
i a la wikipèdia en anglès.


La discussió amb el meu estimat progenitor arrenca del record de "El silenci dels anyells" -qu ha fet 20 (!) anys- en què l'Hannibal Lecter s'ofereix a col·laborar amb la Clarice Starling, a canvi de informació sobre la seva vida privada. "Quid pro quo", va repetint el caníbal, en l'ús anglosaxó de l'expressió.




Preguntes:

Si l'Hannibal Lecter fos català, diria "Do ut des"? O la versió doblada hauria de dir "Do ut Des"?

Potser descobrirem algun lector del blog apassionat del Dret Romà, a qui convido a que hi digui la seva!

6.6.11

Sempre he anat amb Grècia

És sabut que els del Rea..., els filòsofs alemanys, vull dir, tenen mal perdre. Sobretot el Karl Marx. Fora de joc? Bestieses!


Monty Python - International Philosophy per Dwiggy

Grans grans grans Monty Python. Sempre em feu passar grans estones. Gràcies!