24.12.07

Cuetlaxochitl, o Bona Pasqua

Cuetlaxochitl

Aquest és el nom nahuatl (la llengua indígena viva més extesa a Mèxic, 1 milió i mig de parlants, una altre dia en parlaré, perquè veig que el parèntesi s'està allargant massa) de la Flor de Pasqua que apareix a totes les floristeries de Barcelona per aquesta època.


La flor és originària de Mèxic, i avui dia se la coneix allà com a "Nochebuena", fins al punt que si tu dius "una nochebuena", s'entendrà que estàs parlant de la flor, més que de la celebració.
Avui dia la planta s'asocia al Nadal a molts països. Naturalment, qui l'ha feta popular arreu del món han estat els "gringos". Resulta que Joel Robert Poinsett, interesantíssim personatge, a més de ser enviat especial dels Estats Units a Mèxic, Ministre dels EUA per a Mèxic, Secretari de Guerra, o cofundador de l'embrió del que avui és el Smithsonian Institute, era físic i botànic, i va "descobrir" i popularitzar la planta als EUA. Això fa que avui la planta es coneixi com a Poinsetia. El nom científic és "Euphorbia pulcherrima". Cal dir que cito el nom científic per fer la pilota al meu sogre, l'expert en botànica que em cau més a prop. A veure si em llegeix!

Jo trobo precioses les Flors de Pasqua, i em sembla que són de les coses bones que els gringos han popularitzat per Nadal.

Un dels meus reptes per aquest 2008 que us desitjo que sigui molt més collonut que aquest 2007 que deixem enrere, és aconseguir que la petita flor de Pasqua que vaig comprar el divendres passat sobrevisqui més enllà de l'estiu. Així podré tenir tot l'any un trosset viu de Mèxic a casa.

Foto: http://www.dfinitivo.com/


20.12.07

Segon aniversari de la tornada: postals mexicanes

Avui fa exactament dos anys (!) que vaig tornar de Mèxic. I avui deixaré que parlin sobretot les imatges. Us animo a dir-me quina foto us agrada més.

1. L'hotel icona de la ciutat de Mèxic. I una de les seves paradoxes gràfiques: el "Maria Isabel Sheraton". Un símbol "gringo" al costat del símbol de la independència Mexicana: "El Ángel".




2. L'edifici del Instituto Mexicano del Seguro Social (la jaula de oro), on vaig treballar 2 anys.



3. La Plaza del Zócalo. Sempre vaig pensar si el banderot havia inspirat l'Assssnar per posar-ne un de similar a Madritt.




4. Un "chilango" (és a dir un paio de la Ciutat de Mèxic) menjant-se uns "tacos" amb un "refresquito".



5. Els mariachis esperen clients (que els lloguin per anar a cantar en alguna celebració) a un carrer del centre del DF.



6. Un taxi circula per un carrer que incorpora molts elements del ben típicament caòtic DF: Cotxes, paradetes, gent, policies de trànsit...


7. Un dels edificis icona de la ciutat de Mèxic financera i rica: lli diuen "El pantalón".




8. Cua de cotxes arribant a la frontera entre Tijuana (Mèxic) i San Diego (EUA). No cal dir on volen entrar els que fan cua, oi?




9. Un parell d'homes miren cap a la terra promesa. Aquest és l'aspecte que té la tanca fronterera entre Tijuana i SanDiego a la platja. La tanca s'endinsa al mar una cincuantena de metres.



Nota: la gran majoria de fotos provenen del web www.trekearth.com.

18.12.07

Els ídols caiguts de l'Indiano (2): ¿Quién se ha llevado mis pesos?

Penseu ara un moment:

Després de quatre anys, tornes a casa! Després d'enyorar-te a 10.000 km, de sentir la ràdio per internet, i de menjar chile, guajolote, mole, carnitas, i tota aquesta sèrie de coses extranyes (i d'altra banda delicioses) podràs passejarte per la Barceloneta, menjar gambes a la planxa, i pendre el solet, conversar amb els amics, poder parlar amb la família i amics cara a cara, i no per telèfon...

Quan l'expatriat torna a la dolça-Catalunya-patria-del-meu-cor, es converteix en un Indiano.

Però és clar, res no és com abans. Els Indianos d'abans tornaven carregats d'or, i ara tornes carregat de pesos.

I què valen els teus pesos aquí? Ben poqueta cosa, és clar, sobretot amb el tipus de canvi actual de l'Euro.

Acostumat al ritme de vida de l'expatriat, en què els diners no compten, aquí compten...¡ I tant si compten!

És així que has d'afrontar una realitat que no per més anunciada resulta menys dolorosa: l'Indiano (model assalariat) del segle XXI, s'ha d'acostumar, tot tornant a casa, a viure amb el seu sou dividit per tres, i amb el quilo de gambes de Palamós a 80€.
D'acord, són molt més bones i saboroses que els camarones de Veracruz (10€ el kg), però tant he de pagar per tornar a casa? I ara potser em direu que les gambes de palamós no són representatives en el cistell de l'IPC...Potser el preu d'un menú tampoc, però pagar 9€ per dinar, en comptes de 2€, o bé 1,05 € per un cafè amb llet, en comptes de 60 cèntims...Aneu sumant...Amb el sou dividit per tres, eh, recordeu!
Al tercer mes consecutiu de mirar i remirar el compte corrent sense entendre-ho, deixes de cridar: ¡¿Quién se ha llevado mis pesos?! i assumeixes que si vols viure a la teva sacrosanta Barcelona, ho hauràs de fer mirant què gastes, i que potser el que no era normal era que tu visquéssis com el rei del mambo en un lloc on el salari mínim oficial és de 50,57 pesos diaris (3,24 euros al dia).

10.12.07

Notes d'optimisme de part d'un termòmetre rectal

Des que vaig començar a escriure el blog... Per cert, vaig complir un any i no ho he celebrat, ni ningú m'ha felicitat, o sigui que permeteu-me fer un parèntesi...



(....FELICITATS INDIANO!!!....)



Deia, doncs, que des que vaig començar a escriure el blog he estat acusat repetidament d'escriure entrades de to massa nostàlgic, o queixós sobre algunes coses. I he pensat que ja està bé de queixar-se, que com diu una persona que coneixo, la vida és plena de felicitats petites i de grans maldecaps.

La gent tendeix a queixar-se molt de la feina. Avui una bona amiga m'ha fet arribar això, i he corregut a la farmàcia a comprar un termòmetre rectal (tot plegat molt relacionat amb la professió mèdica).

"Quan la teva feina et tingui fart, estiguis a punt d'agafar una depressió i, a la teva empresa res funcioni com voldries, fes això:

Atura't a la primera farmàcia que vegis i compra un termòmetre rectal 'Johnson and Johnson' (només d'aquesta marca).

Obre'l i llegeix les instruccions.

Trobaràs aquesta frase: 'cada termòmetre rectal Johnson and Johnson ha estat provat personalment a la nostra fàbrica'.

Llavors tanca els ulls i repeteix en veu alta 5 cops seguits: 'estic content de no treballar al departament de qualitat de Johnson and Johnson'!!!!

I ARA RIU! Va, vinga!

I recorda sempre que hi ha feines pitjors que la teva..."