"Això dels deutes -deia l'amic-, la gent s'ho mira a l'antiga i hi ha poques persones que els sàpiguen treballar. Cada deute (si no correspon a malalties) representa que s'ha adquirit alguna cosa. És una possessió condicionada, provisional si tu vols, però l'objecte conquistat o el desig satisfet són ben reals. Fixa't que, generalment, qui té molts deutes té també moltes coses i que, si no s'atabala, viu millor que els altres."
-I què vols dir amb això de fer-los treballar?- li havia preguntat en Deltell, amb la il·lusió de penetrar un secret vital.
-Vull dir que els deutes s'han de parcel·lar i sotmetre'ls a vigilància, sota minuta. És com si cultivessis un hort. Cada planta dóna fruits amb un punt de maduresa, i s'han de collir a temps, no deixar que caiguin de la branca. Cada deute, així que madura, s'ha de collir a base de contreure un altre deute, i així successivament. Si ho fas bé, tindràs crèdit, que és un dels grans invents de la civilització. S'estableix una cadena, a la qual pots afegir baules d'una manera indefinida...
-Oh, tots una mica! Ja se sap...Però es va elevant el nivell de vida que és el que compta. Si acceptes el sistema, has d'acceptar l'entrada en una gran confraria i estar disposat a fer el que puguis per la collita del veí. Si no es fés així perillaria tot el mètode. ¿Per què et penses que t'ajudo, jo, a part de l'amistat, que és un capítol diferent de les relacions humanes?
Pere Calders
L'Ombra de l'Atzavara, p. 270-271
Edicions 62, Barcelona, 1980
Pere Calders
L'Ombra de l'Atzavara, p. 270-271
Edicions 62, Barcelona, 1980