9.8.09

El temps que fuig

1972

Setembre

M'assec, en la prima claror de cap al tard, cara al Coll de Sant Genís, contra una baixa paret seca -tanca esberlada d'un hort abandonat. Més altes que jo, als meus peus, es drecen unes tiges de fonoll. L'oratjol les fa vacil·lar. Es mouen, a dreta i esquerra, com un pèndol. Més aviat com un suau metrònom. És com un dolç bressoleig aquietador. El centre que dibuixa, incansable, l'arc de la circumferència, és l'arrel de la planta, clavada en el pedruscall.

Cel amunt, aquest sí que és un pèndol: un vol de falciots es llança, ràpid, per damunt de la riera, cap a la meva dreta. I, parant de cop, torna a l'esquerra, en un vaivé que no s'atura. ¿On és el centre d'aquests moviments? ¿De quins fils invisibles pengen les ales dels ocells? Qui sap, penso, si Calder no va trobar-hi la idea dels seus "mòbils"

En Calder sempre he vist alguna cosa de molt pur, d'angèlic gairebé. Les seves escultures tenen l'ànima que els dóna el moviment. Són com un joc d'infant. El fet que el balanceig del fonoll i el de l'estol d'ocells me les recordin, no esborra ni nega l'originalitat de l'artista. Potser, en el fons, l'originalitat no consisteix sinó en una síntesi, en una depuració, i més sovint en un aliatge. Mòbils de Calder: tiges que branden, lentes; fulles que tremolen; ales que gronxen. Tot hi és.

Tomàs Garcés

El temps que fuig
Prosa Completa, I
Editorial Columna, Barcelona, 1988

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

M´ha encantat aquest fragment, no he llegit res del Garcès prosista i és tot un descobriment. És fenomenal l´associació que fa de les tiges de fonoll (com les recordo a la vall de la Selva de Mar, prop del mas de l´Estela!), el vol dels falciots i els mòbils de Calder.
Ja t´ho he dit per l´altra banda, però per si les mosques... a casa meva hi tens un regal.

zel ha dit...

Veus qui et comenta a dalt? Doncs per això sóc aquí, i aquesta és la gràcia de compartir un premi virtual, conéixer i llegir gent de nou! Tornaré, el meu avi era un indiano de socarrel!

zel ha dit...

Per cert, esborra'm una de les icones de segidor, hi sóc doble, no sé què he fet!!!!

Berenguer ha dit...

A.,

Mil gr[acies pel Premi! M'alegro d'haver-te descobert el gran prosista de dietari que 'es TG. Jo tot just ara l'estic descobrint, amb gran plaer.

Zel,

Benvinguda al blog. I gr[acies per ser doblement seguidora meva. De cap manera t'esborrar'e la repetici'o. :)