Penseu ara un moment:
Després de quatre anys, tornes a casa! Després d'enyorar-te a 10.000 km, de sentir la ràdio per internet, i de menjar chile, guajolote, mole, carnitas, i tota aquesta sèrie de coses extranyes (i d'altra banda delicioses) podràs passejarte per la Barceloneta, menjar gambes a la planxa, i pendre el solet, conversar amb els amics, poder parlar amb la família i amics cara a cara, i no per telèfon...
Quan l'expatriat torna a la dolça-Catalunya-patria-del-meu-cor, es converteix en un Indiano.
Però és clar, res no és com abans. Els Indianos d'abans tornaven carregats d'or, i ara tornes carregat de pesos.
I què valen els teus pesos aquí? Ben poqueta cosa, és clar, sobretot amb el tipus de canvi actual de l'Euro.
Acostumat al ritme de vida de l'expatriat, en què els diners no compten, aquí compten...¡ I tant si compten!
És així que has d'afrontar una realitat que no per més anunciada resulta menys dolorosa: l'Indiano (model assalariat) del segle XXI, s'ha d'acostumar, tot tornant a casa, a viure amb el seu sou dividit per tres, i amb el quilo de gambes de Palamós a 80€.
D'acord, són molt més bones i saboroses que els camarones de Veracruz (10€ el kg), però tant he de pagar per tornar a casa? I ara potser em direu que les gambes de palamós no són representatives en el cistell de l'IPC...Potser el preu d'un menú tampoc, però pagar 9€ per dinar, en comptes de 2€, o bé 1,05 € per un cafè amb llet, en comptes de 60 cèntims...Aneu sumant...Amb el sou dividit per tres, eh, recordeu!
Al tercer mes consecutiu de mirar i remirar el compte corrent sense entendre-ho, deixes de cridar: ¡¿Quién se ha llevado mis pesos?! i assumeixes que si vols viure a la teva sacrosanta Barcelona, ho hauràs de fer mirant què gastes, i que potser el que no era normal era que tu visquéssis com el rei del mambo en un lloc on el salari mínim oficial és de 50,57 pesos diaris (3,24 euros al dia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada