5.3.09

I David va vèncer Goliat...

4 De les files dels filisteus va sortir aleshores un desafiador, de més de dos metres i mig d'alçada. Era Goliat, de Gat. 5 Duia un casc de bronze i una cuirassa de malla de bronze que pesava cinquanta quilos. 6 Unes polaines de bronze li protegien les cames, i portava penjada a les espatlles una javelina també de bronze. 7 El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor; la punta de ferro, sola, ja pesava sis quilos. Davant seu hi anava l'escuder.

8 Goliat es plantava allà al mig i cridava cap a les files d'Israel:
--Per què heu sortit a combatre? Jo sóc filisteu, però vosaltres només sou esclaus de Saül. Trieu-vos un home que baixi a lluitar amb mi!

(...)

38 Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa. 9 Sobre l'armadura, David es va cenyir l'espasa. Però quan provà de moure's, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül:

--Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat.


I es va treure l'armadura. 40 Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.


41 El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David. 42 Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència

(...)

48 Així que el filisteu s'avançà per enfrontar-se amb David, aquest va sortir dels rengles de l'exèrcit i corregué a plantar-li cara. 49 David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. 50 David havia vençut el filisteu i l'havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l'espasa.


1er Samuel 17

Font: biblija.net

Il·lustració: thekinglist.org

8 comentaris:

Montserrat ha dit...

"A partir d'aquell dia van sentir una simpatia profundissima per David i l'estimaven com a si mateixos. David sortia victoriós de totes les campanyes que se li encomanaven, per això li va confiar"............ la possibilitat de fer camins junts i ajudar a crèixer el més valuós que tots podem tenir, els nostres fills.
:-)

A ha dit...

Ara que la decisió està presa i que ha decidit qui havia de decidir, em permeto felicitar-vos, perquè heu triat amb el cap, però sobretot amb el cor.
Penso que en aquestes edats el que ha de prevaldre en l´educació dels nostres fills són els valors, la convivència i l´adaptació a l´entorn real en què vivim. Temps hi haurà per academicismes...
És només una opinió.
Enhorabona.

A.

glòria ha dit...

És molt encomiable els pensaments que feu sobre els vostros fills però a mi el que m'entusiasma és el text bíblic, la jove i valenta figura del pastor contra el gegantot que espantava a tothom menys a ell.
Salutacions, Berenguer.

Berenguer ha dit...

Montserrat,

...

A.,
Gràcies per la característica discreció i prudència!

Glòria,
Trobo que l'Antic Testament està farcit de d'històries fantàstiques, que val la pena conèixer.

carme ha dit...

Les adversitats (o Goliaths) que, de tant en tant, sorprenen les nostres vides, nomes les podem conquerir amb el valor, perseverança i autenticitat (David) q tenim tots a dins.

A mi el q m’agrada mes de totes aquetes histories de l’Antic Testament es q tothom les pot interpretar a la seva manera, i cap interpretacio es millor o pitjor q la d’un altre.

Jaume ha dit...

De fet David, va adonar-se que feia més de 300 anys que des del centre de la península Filistea, pretesos gegants fatxendes i explotadors oprimien els pobles de la perifèria, els robaven les collites i vivien amb l’esquena dreta, engreixant i fent créixer impresentables com el Goliat.

De fet David, va adornar-se que al seu exercit, pocs, molts pocs, sabien brandar la fona, eren maldestres a l’hora de triar els palets ben llisos del torrent, i no encertarien el front d’un filisteu ni enfilant-se a dalt d’un ase.

De fet David, va adonar-se que de res serviria la seva victòria esclatant, si no aconseguia convèncer als seus amics i amigues, que calia lluitar plegats –cadascú amb les seves millors armes, però colze a colze- per a vèncer els filisteus, desempallegar-se del jou que els oprimia i alliberar la Pàtria.

De fet, David va adonar-se que un dia, ben aviat o més tard, el somni es faria realitat, i per això va implorar a Saül, que no en dubtés, i que deixés de posar pals a la roda de l’alliberament nacional del seu poble ....!

Nihil obstat, imprimatur

Jaume

A ha dit...

És curiós com a partir d´un primer plantejament, el de la decisió entre David i Goliath, s´han anat obrint fronts i interpretacions(corasson loco, l´educació dels fills, els episodis bíblics, la llibertat ,l´autodeterminació...)
A cada cap un barret!

És curiós i fantàstic.

Berenguer ha dit...

Carme,

Efectivament, hi ha molts Goliats que sen's posen davant, i no hi ha res millor per a fer-nos progressar, si ho penses bé.

Jaume,
Benvingut al Blog...ai ai ai , ja se sap, sempre portant l'aigua, fins i tot la del Jordà, al teu molí nacional ... on a l'entrada diu "Visca Catalunya lliure!"

Discreta A.,

És sabut que la Bíblia és el "Best seller" imbatut de tota la història de lletra impresa. Per alguna cosa serà... Faré servir més passatges bíblics sovint.