Jordi Graupera

En Jordi Graupera, que alguns coneixen des que col·labora en tertúlies a RAC1, i que alguns vam descobrir en un excel·lent llibre de Converses amb Xavier Sala i Martín, té l'Indiano fascinat amb aquest fragment que va escriure fa uns dies, a propòsit de la seva experiència d'estudiant a la New School for Social Research de Nova York. Vet aquí:


"(...) El que és realment diferent, el que ha deixat en evidència la meva carrera acadèmica -si és que es pot dir així, a hores d’ara- són els estudiants. La voracitat. La gana. Les hores. La mirada inquisidora contra els professors i el què diuen. Les preguntes desacomplexades, les discussions obertes. La professionalitat amb què estudien, es preparen les classes i defensen un discurs. La solidesa dels seus arguments i la rapidesa amb la qual accepten que han comès un error i rectifiquen. La llibertat amb la qual fan i són. “No em parlis gaire de la teva beca, Jordi, jo pago 30 mil dòlars l’any per estudiar aquí. Els matins vaig a New Jersey a donar classes a un Institut”.

Torno cap a casa provant de recordar la quantitat de coses que creia haver après a la gespa que envolta la facultat de Dret de la Universitat Autònoma, als bancs freds del claustre de la Universitat de Barcelona i al bar de la Universidade Católica de Lisboa. Em revé una melodia de Llach, però no consegueixo trenar la lletra. M’he promès no menysprear ni qui soc, ni què he fet, ni el que m’ha donat el meu país. Hi ha la temptació de la distància: la que magnifica el gust del fuet i menysté la qualitat i les forces del país. No, no faré això. Jo soc el país també, el seu gustós porc i la seva anarquia. És meva la principal responsabilitat, però hauria agraït que algú m’hagués ensenyat el meu deure a ser millor. Ni que fos pagant 30 mil dòlars l’any. Els val.

Canturrejo Llach mentre obro el Leviathan de Hobbes i sóc transportat 20 minuts dins del vagó que em duu a casa."

Les negretes són de l'Indiano. Podeu llegir l'escrit sencer aquí. Recordeu el seu nom: Jordi Graupera.

Cuina Show

Situació crítica: són les 8 de la tarda, s'ha fet tard, els churumbeles estan amb gana, i l'Indiano encara no s'ha posat a fer el sopar.

La N. està despenjant la roba, procurant que la tramuntana no se l'endugui a la roba i a ella.

Els churumbeles s'estan barallant per una pissarra màgica de la Barbie. L'Indianet, amb les celles còmicament arrufades, abraça la pissarra amb força i li diu a sa germana: "¡ES MÍO!". La Indianeta mira de prendre-li la joguina estirant-la per una nansa, i xisclant amb ganes. L'Indiano es mira l'escena de cua d'ull, ajupit davant la porta de la nevera oberta, observant el trist panorama que li ofereixen els prestatges. Fins que uns daus de patata bullida que veu en un racó l'inspiren.

-"Ep, bitxos! Mireu, mireu que el Pare farà màgia!"

Els churumbeles corren cap a la cuina.

-"Seieu aquí!", els diu l'Indiano, que ha posat un parell de cadires a la cuina, a una prudent distància del marbre i els fogons.

I aquesta és la recepta.

4 ous

Formatge ratllat

daus de patata bullida

Oli, sal

Molt de teatre i onomatopeies!

-Es trenquen els ous deixant-los caure dins un bol des d'un pam d'alçada- Ohh....Ohhh

-Deixes que els nens batin uns mica fent soroll de batedora

-Els daus de patata cauen dins els ous batuts com la pluja- ploff, ploff...

-El formatge ratllat cau de mooolt amunt, volant com les papallones.

-L'oli s'escalfa, hem d'anar amb compte!

-Un cop dins la paella, els ensenyes com l'ou va quallant, sempre amb distància.

El moment màgic, tombar la truita : Tachán!

Mai l'Indiano no havia tingut un públic tant entusiasta i atent a tot el procés

Aviadores

Sempre que l'Indiano intentava explicar què era un "Aviador", li costava fer-ho entendre als interlocutors catalans.

Hauria d'haver estat fàcil d'explicar per ell, donat que va tenir uns cinc "aviadores" al seu càrrec, i a un, fins i tot, el va arribar a conèixer en persona. Però no, no era fàcil d'explicar.

Fins que l'altre dia, "fullejant" per internet un dels grans diaris de l'Altiplà, va trobar una notícia, que tant li ha de servir per explicar-se millor. Senyores i Senyors, els "aviadores" són això.

Gràcies, Montserrat

La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total es una victòria completa.

Mahatma Gandhi

Gràcies, Montserrat