Si parlem d'amor suïcida, val la pena remarcar l'"Edgardo" Carreras. Quan l'Indiano era petit i el portaven a l'òpera, sempre es preguntava com podia el tenor seguir cantant, i en registres tant aguts, després d'haver-se clavat una daga:)
Després també hi ha l'amor més agut (9 mítics Do!), i el més còmic, de "Tonio" Flórez
Però si hi ha una passió veritable és la del gran "Rodolfo" Alagna. Qui no se senti emocionat té sang d'orxata. Indiano dixit.
28.11.09
21.11.09
Les millors àries d'amor (I)
Què pot igualar, en termes musicals, el cant d'amor desesperat de "Cavaradossi" Aragall...
O la profunda tristesa de "Felip II" Ghiaurov...
L'Indiano només sap que ha après a estimar aquestes melodies durant anys, i el continuen commovent.
O la profunda tristesa de "Felip II" Ghiaurov...
L'Indiano només sap que ha après a estimar aquestes melodies durant anys, i el continuen commovent.
20.11.09
Amunt, amunt!
Amunt, amunt!
Em diu el porter quan veu que he trobat muntura a l'estació de bicing aquest matí -roda fluixa, direcció torçada, però canvi lleuger.
Amunt, amunt
Em diu la cruïlla de cada matí, on trobo la mare de cada matí. Porta una menuda a la ma dreta, i un somriure cansat, i una feminitat potser oblidada, que es torba quan se sent observada.
Amunt, amunt!
Diuen els carrers de vianants que travesso amb roda lleugera. Arribo al peu del coll, em trec l'americana. Enfilo Major de Sarrià deliciosament buit de trànsit, amunt, amunt. A la plaça dalt el coll, la quiosquera somriu i m'allarga el diari.
Amunt, que la vida fa pujada, i no hi ha res millor que fer camí i arribar al cim.
Em diu el porter quan veu que he trobat muntura a l'estació de bicing aquest matí -roda fluixa, direcció torçada, però canvi lleuger.
Amunt, amunt
Em diu la cruïlla de cada matí, on trobo la mare de cada matí. Porta una menuda a la ma dreta, i un somriure cansat, i una feminitat potser oblidada, que es torba quan se sent observada.
Amunt, amunt!
Diuen els carrers de vianants que travesso amb roda lleugera. Arribo al peu del coll, em trec l'americana. Enfilo Major de Sarrià deliciosament buit de trànsit, amunt, amunt. A la plaça dalt el coll, la quiosquera somriu i m'allarga el diari.
Amunt, que la vida fa pujada, i no hi ha res millor que fer camí i arribar al cim.
10.11.09
Pons això
Ha costat, però l'Indianet, des de fa 4 dies, per fi, ha entès que l'horari havia canviat, i ha decidit llevar-se més tard de les 6 del matí.
L'Indiano comença a "ser persona" de nou.
Tant, que l'altre dia, quan l'esbós de somriure tímid de la Laura sortia per la porta, i enfilava carrer avall. L'Indiano li va dir:
-"hola".
Ella es va aturar, es va girar.
-"Gràcies" va dir l'Indiano.
-"Perquè?"
-"Per fer pujar aquesta petita"
-"Però si fa molta bondat..."
-"Molt bé, molt bé"
L'Indiano sempre ha pensat que el mínim que es mereix qui passa tantes hores del dia educant els seus churumbeles és un "gràcies".
Pons (còmica contracció de "pues" i "doncs" de la Indianeta) això. Gràcies. A totes.
L'Indiano comença a "ser persona" de nou.
Tant, que l'altre dia, quan l'esbós de somriure tímid de la Laura sortia per la porta, i enfilava carrer avall. L'Indiano li va dir:
-"hola".
Ella es va aturar, es va girar.
-"Gràcies" va dir l'Indiano.
-"Perquè?"
-"Per fer pujar aquesta petita"
-"Però si fa molta bondat..."
-"Molt bé, molt bé"
L'Indiano sempre ha pensat que el mínim que es mereix qui passa tantes hores del dia educant els seus churumbeles és un "gràcies".
Pons (còmica contracció de "pues" i "doncs" de la Indianeta) això. Gràcies. A totes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)