L'impossible ha succeït. Dues setmanes, dues, de Rodríguez. Cine, sopars, rebaixes, endreça, rentadores, regar. Rentaplats que no hi ha manera d'omplir, feina que s'allargassa sense hora de tornada a casa. Silenci, ordre. És ben estrany això.
¿Hay alguien?
En tot cas, res a veure amb el Tom Ewell.
5.7.12
L'home que pintava el mar
L’home
que pintava el mar
Es va llevar
d’hora, i es va rentar la cara com els gats, recollint l’aigua freda amb les
seves mans molsudes. Si n’havien pintat, de parets, aquestes mans, quan era
petit, i ajudava a la feina el seu tiet i el seu pare!
Ara no. Ara es
llevava a l’alba per pintar el mar que, cada matí, li deia bon dia. En tenia
prou amb poques coses: llevar-se, pintar, la llesca de pa amb oli, els grills
de taronja, i el raget de vi del porró fresc. Als vespres, cansat i satisfet,
mirava la lluna resplendent. I somniava despert.
Foto: elcomercio.es
Subscriure's a:
Missatges (Atom)