Ha costat 22 anys

Ha costat 22 anys, però l'Indiano ja ha trobat un nou membre del "Club dels 5", els 5 llibres de més impacte que ha llegit mai.

Cien años de Soledad va estrenar el club, quan l'Indiano tenia 14 anys. Era -i és encara- una primera edició, que la seva mare conserva com un preuat tresor. Tot sovint, somia, pensa en Cien años de soledad.

Un parell d'anys més tard varen arribar, per quedar-se com a llibre de capçalera, les Meditacions de Marc Aureli. Aquest llibret prim, blau, ple de reflexions curtes i sàvies.

I 22 anys més tard, ingressa al club, amb so de fanfàrries, la Suite Francesa, de Irène Némirovsky. L'Indiano està tant profundament trasbalsat després de la seva lectura, que flota en l'èxtasi sense trobar els qualificatius escaients. Mentida, n'apareix un en francès, la llengua de l'obra: bouleversant.

Qui sap si els dos espais que queden al club s'ompliran, però l'Indiano pot ben dir que hi ha un abans i un després de llegir la Suite Francesa. Gràcies per arribar!

La família indiana s'asseu a veure un video de l'Ana Moura:



La Indianeta comença el seu tercer grau:

-Qui és ella?

-Una noia que canta

-I què explica?

-Que hi ha algú que s'estima molt.

-I perquè els ulls li brillen?

-Perquè el du pintats

-Jo també me'ls puc pintar?

-No, ara no. Quan siguis més gran, si vols, sí. Algunes noies es pinten, i d'altres no.

-És que jo vull estar guapa!

-No cal pintar-se per estar guapa. La Mama està ben guapa i no es pinta els ulls!

-I ella [l'Anna Moura], perquè es pinta?

-Perquè és una artista, i els artistes, tot sovint, es pinten.

-És que jo també sóc una artista!

Rialles...