-Indianet vine a esmorzar!
-Ja viiinc!
5 minuts més tard apareix per la cuina.
-Tinc gana gana, d'una cosseta...
-Es diu "coseta", "coseta", no "cosseta".
-D'acord.
-Ves pensant, que ara vinc.
Torno a la cuina i m'el trobo amb el cap dins l'armari baix.
-Què fas?
-Vull...Un cacaolat!
M'ensenya el trofeu amb un gran somriure.
-D'acord, però has de menjar alguna cosa, va seu, que et faig una torrada amb oli.
-Valeee.
-No es diu "vale", es diu "d'acord"
-Val...d'acord!
Em poso a fer la torrada i vaig endreçant la cuina.
-No vull csrssdszz...
-Què dius? Crida més, indianet, que no et sento.
-Que no vull torrada! Perquè tens les orelles, eh, perquè tens les orelles? em diu mentre se les assenyala.
No puc evitar riure.
-Has de menjar alguna cosa i serà una torrada amb oli, li dic, mentre li planto el plat amb la torrada davant.
Se la remira i l'olora.
-Té massa sal!
-Però si no l'has tastat!
-Però l'he olorat, i fa olor de massa sal!
-Espera que li trec la "massa sal": abracadabra, fora la massa sal, plaf!
Riu i es menja la torrada tot content.
