28.4.10

Contes

20:45

-Pare, Pareee, un conte sense llibre!


-Conta sense lliree, repeteix l'Atila, el lloro repetidor de tot el que diu la Indianeta.


-A veure, quin explicarem, avui? La Blancaneus?


-No, aquest ja el vam explicar ahir!


-La Caputxeta?


-No, Pare, és que ja els hem explicat tots!


-A veure, a veure, deixa'm pensar...Sí, mira, en tinc un de nou.


-Quin, quin?! pregunta la Indianeta. Quin quin?! repeteix l'Atila.


-Un equip de futbol va ser el centre del món, ¿I quin era el secret, es preguntava tothom?...




-I al final què passa, Pare?

-Al final guanyem als dolents, i ens n'anem a Madrid. També pot ser que no els guanyem, i alehores estarem tristos, però contents perquè ens haurem esforçat. Ja saps el que diu l'Àvia: "Qui fa tot el que pot no està obligat a més".

L'Indiano sabia que algunes multinacionals, quan reben els seus empleats estrangers que venen a treballar a Catalunya, els passen aquest video. Però mai no havia pensat que un anunci de cervesa li servís per ensenyar valors als seus churumbeles.

13.4.10

Mapa sonor sentimental

Sorolls de ciutat antiga que es van apagant, amb el pas inexorable del temps:

-Els venedors de gas, rabassuts, forçuts, de mans amples, com petits grans aixecadors de peses: "El Gáaaaaaaaas! El Gáaaaaaaas!"

-Els venedors de tamales, peus fins, cara fosca, pedalant damunt el seu carro-bicicleta, amb la veu nasal que va sortint d'una gravació, com un mantra: "Háy tamáles, oáxaquéños, cálientítos, Háy tamáles, oáxaquéños..."

-Els venedors de garrafes d'aigua, veu roent, molt similars d'aspecte als seus companys del gas incomprensibles el primer cop, inconfusibles al cap del temps: "ÁguaEléctropúraaaaaaa!"

-El xiulet dels afiladors de ganivets (igual que els de Barcelona!)

-Els sindicalistes que van acabar tombant el Director, donant voltes i més voltes a l'edifici de Reforma: "Seguro Social, Patrimonio Nacional!"