16.5.08
Afanyadament
12.5.08
"El Pelut no hi és!"


Un 14 de maig (1948), va ser proclamat l'Estat d'Israel. Quatre anys més tard, Ben Gurion li va oferir a Einstein la possibilitat de ser-ne el president. Es diu que Einstein va refusar tot dient: "Conec alguna cosa sobre la naturalesa, però pràcticament res sobre els homes".
Però d'aquestes dates de maig, la que més destaca és la de l'11 de maig de 2008.
Aquell dia històric, cap a les cinc de la tarda, després de comprovar que el formós gat blanc i negre de la seva àvia no era al cistell on acostuma a dormitar, la Indianeta, dirigint-se a l'auditori amb els palmells de la ma extesos cap amunt i cara de sorpresa, va construir la seva primera frase intel·ligible i completa:
Fotos: delnic.ec.europa.eu; th.physik.uni-frankfurt.de; norbertomorillas.blogspot.com
6.5.08
Esmorzars a San Ángel

L'esmorzar mexicà es composa de:-un suc (de taronja, de toronja -pomelo-, de pastanaga, de pinya, de papaia...),
-cafè o te.
-Un plat de fruita (amb iogurt o formatge cottage)
-Un plat principal, que poden ser ous (l'Indiano, sovint, encara somia amb els huevos motuleños),

o uns chilaquiles (verdes, rojos),
o uns molletes,
Després d'esmorzar llegint el diari i xerrant, amb el sol de l'altiplà que començava a escalfar, vagarejaven dedicats a les seves dèries particulars. La N. comprava l'enèsima cistella/cistellet/cistell, que afegia a una col·lecció digna de constituir una paradeta. L'expatriat mentrestant, revisitava els seus pintors favorits per la Plaza de San Jacinto, i es deixava vèncer per la temptació de comprar alguna obra.

Just quan la calor i el cúmul de turistes començaven a apretar massa, era el moment de tornar a casa. Després d'haver esmorzat tant bé, relaxats per la caminadeta i el cel net dels dissabtes, el dubte era si preparar el dinar, o bé passar directament a la migdiada.
Fotos: saborgourmet.com; flickr.com; yahoo.com; csgastronomia.edu.mx
27.4.08
Himnes
Hi ha himnes, pobrets, que no tenen lletra i no es poden, ai las, cantar, com l'apañó.
D'altres sí que en tenen, de lletra, però ningú no se la sap, o tant sols se sap la primera estrofa, o les dues primeres frases, i la tornada. Aquí els exemples són nombrosos, però caldria destacar, l'himne mexicà, que va compondre Jaume Nunó i Roca, personatge català de curiosa biografia.
També hi ha aquells himnes oficials que tenen un himne oficiós que és molt més popular i els fa ombra, com el basc.
Hi ha himnes curts, sobris i contundents, com l'anglès.
Alguns que tots els nacionals se saben, i canten amb un orgull envejable, com l'americà.
I, finalment, hi ha l'HIMNE amb majúscules:
Sempre li han agradat els himnes, a l'Indiano. Fins i tot els lletjos, és a dir aquells de melodia dubtosa o lletra ridícula. A voltes, en moments d'esgotament físic o mental, l'han animat a tirar endavant. Un mes de juliol, per exemple, va embarcar-se imprudentment en una travessa de tres dies de caminada pels Pirineus. El tercer dia, ja de baixada cap a Queralbs, les cames van dir prou. Els genolls estaven carregadíssims. Quedava tot just una baixadeta de 20 minuts per arribar. L'Indiano la va fer cantant tots els himnes, cançons i marxes que recordava. Aquell dia va entendre el sentit de les marxes militars.
En una altra ocasió, a la ciutat de Panamà, de matinada, amb els ulls vermells de son, reclòs en una diminuta habitació d'hotel, absolutament bloquejat davant d'un informe que s'havia d'entregar al cap de poques hores, va decidir sortir al passadís, que donava al jardí. Sense pensar gaire què feia, el va recórrer amunt i avall cantant l'himne de la Legió ("...Soy un hombre a quien la suerte hirió con zarpa de fiera. Soy un novio de la muerte que va a unirse en lazo fuerte con tal leal compañera!..."). Cantava baixet, això sí, per no despertar el personal, enmig de la nit humida i calurosa. Va tornar a l'habitació, es va dutxar, i, amb una energia suicida, va acabar l'informe de marras.
P.S. Felicitats Montserrats!
23.4.08
Enyor i retrobament
VIENTO
Cantan las hojas,
bailan las peras en el peral;
gira la rosa,
rosa del viento, no del rosal.
Nubes y nubes
flotan dormidas, algas del aire;
todo el espacio
gira con ellas, fuerza de nadie.
Todo es espacio;
vibra la vara de la amapola
y una desnuda
vuela en el viento lomo de ola.
Nada soy yo,
cuerpo que flota, luz, oleaje;
todo es del viento
y el viento es aire siempre de viaje.
Avui L'Indiano, ja a casa, havent fet un procés de retorn sempre inacabat als origens, vol enviar moltes roses:
A la N., amb qui l'Expatriat es va desarrelar i amb qui l'Indiano ha tornat a arrelar-se a la riba del Mare Nostrum.
A l'Olga, princesa a qui avui Sant Jordi salvarà, i a qui el pare estarà encantat d'explicar la llegenda tres, o quatre, o les vegades que calgui.
A totes les altres dones que amb la seva fermesa, bondat i optimisme, han ajudat l'Indiano a sentir-se a casa de nou.
I last, but not least, a aquelles que com la Maria, saben parlar de la nostalgia de qui està lluny.
Roses a per a totes!!!

Foto: hotelsavoylloret.com
21.4.08
Buff! Michoacán
Sempre hi ha el joc de llum entre els arcs i les cúpules de la ciutat colonial al migdia.
O el Colegio de San Nicolás Obispo, on va estudiar un dels pares de la pàtria, Don Miguel Hidalgo y Costilla, el primer capellà rebel, que va cridar a la rebel·lió contra Espanya.


Tot i que més de "turisme de postal", el llac de Patzcuaro, amb les seves illes habitades, té un encant molt màgic. L'Indiano parlarà algun cop de les celebracions que a Mèxic es fan del día de muertos, i que tenen en aquestes illes una de les celebracions més sonades.

Al poble de Patzcuaro, es troben diversos petits hotels molt recomanables. El record de les tardes de lectura i cafè enmig d'aquesta pau és extraordinari. Probablement, el millor hotelet que l'Indiano coneix a Mèxic és aquest: La Siranda.

Fotos: N. L. de M. N. ; Indiano; ecologia.info ; picasaweb.com
20.4.08
14.4.08
Gosadies indianes

I el record, súbitament, l'ha portat cap a la foto del famós petó entre Leonidas Breznev i Erich Honecker, màxims dirigents de la URSS i la RDA.

10.4.08
Capvespres de Morelia
El pati de l'ajuntament de Morelia cremat pel sol del migdia,
les endreçades i silencioses processons que recorren el cor de l'esplèndida ciutat colonial,
la gent que passeja amb l'escalforeta de la tarda,
les buguenvil·lies que s'enfilen arran de les parets de les esglésies.I després de la sobredosi de llum, el capvespre màgic, capturat per la N.

1.4.08
Manané...
A l'Indiano li agrada especialment aquesta versió del "Wiegenlied" de la Minnie.
Del trio de cançons favorites per anar a dormir, de ben segur que "Bona nit..." és la que més agrada a la Indianeta.
Foto: la Indianeta prova de posar a dormir els seus amiguets Martí i Gerardo.