16.5.08

Afanyadament

Afanyadament, baixen del bus que les ha acostat a aquesta zona alta de Barcelona desprovista de metro.


Afanyadament, empenyen els cotxets amb les criatures blanquetes cap a la guarderia, o porten de la maneta els nanos enclenxinats cap a les escoles privades.


Afanyadament, serveixen cafès amb llet i croissants a la granja de la cantonada.


De reüll poden veure els seus homes que, afanyadament, munten bastides, escombren el Passeig de la Bonanova, fan la mudança del 7è 4rta, descarreguen caixes de cervesa als bars de tapes, plens ja a mig matí d'universitaris ociosos.


Feixugament, porten la roba a la tintoreria, i tornen amb les bosses plenes de la compra.

Cansadament, acompanyen a passejar les venerables dames blanques, o, distretament, esperen que el gossos de pura raça facin les seves necessitats a l'endreçat pipican municipal.


Al vespre, agafen el bus per baixar al seu altre mon, on, si tenen sort, podran veure els seus fills en comptes de parlar-hi per telèfon des d'un locutori.


Aquests dies, l'Indiano, amb la mirada escrutadora i curiosa que és més una deformació vital que professional, prova d'endevinar què hi ha sota aquests ulls foscos de mirada impassible i cansada. I des d'aquí, els dedica aquest pensament agraït a la seva feina que, tot i no ser-ho, sembla invisible, i les fa invisibles.



Fotos: No n'hi ha: recordeu, són invisibles.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Afanyadament....Ho sembla invisi-
ble, però sortosament no ho és.
Gràcies per la delicadesa de re-
cordar-les.
A.

Berenguer ha dit...

Misteriosa A.,

Ara que vindran mal dades per la immigració (Itàllia ens queda ben aprop), caldrà recordar qui ens renta el cotxe, qui ens serveix els cafès, i qui canvia les nostres canonades, els bolquers dels nostres avis, i dels nostres nens.

Anònim ha dit...

Sí, i també qui sacseja les nostres consciències, i ens recorda
que la història es repeteix i va oscil.lant com un pèndol.I aquí
seguim entossudint-nos en tenir
mala memòria...

A.(gens misteriosa, només discreta)

maria ha dit...

Gràcies per aquest escrit tan delicat, Itàlia vos queda ben aprop..., el que està passant ací espere que no siga el principi de res, espere.

Berenguer ha dit...

Maria,

No ho havia pensat, però probablement el que has estat escrivint darrerament a ca teua m'ha inspirat. Cal dir, per cert, que estàs fent que m'interessi per la política italiana, a la qual no feia cas des dels meus temps de facultat.
Gràcies per participar!