13.9.18

Saps Avi (II)

Ahir la teva besneta, la que anomenaves "Senyoreta O." va començar secundària. Passa el temps, i la recordo caminant cap al rebedor, ignorant com a tu se t'escapava la vida. En V., que no vas conèixer, sap de tu. Jo els parlo sovint de l'Avi Ramon, de les tietes que no van conèixer. I en ells perdura la teva estima. Sempre penso en "com ho faria ara l'avi?" i em ric de tu, i estic segur que moltes de les coses que faig, o com les faig, són diferents de com tu les faries. Però ens en anem sortint, avi, crec que estaries content. T'estimo avi.


1 comentari:

Quercus ilex ha dit...

Jo també