La Nova York de pobres

Tornar vol dir reendreçar moltes coses. Amistats, costums, espais, cartes...o més aviat correus electrònics. Reendreçar correus electrònics és com repassar les cartes que has rebut i que has escrit. No només vaig treballar a Mèxic, sino també al Brasil, a Sao Paulo. Aquest Brasil real, i no de postal. Aquest Brasil dur, vital, i desigual, aquesta Nova York de pobres

Reendreçant e-mails, he trobat aquest que expressa molt bé el sentiment del guerrer-consultor debutant. L'enviava a un grup d'amics el 24 d'abril de 2001, i deia així:



"Sí, Més que el jet-lug; més que la calor enganxosa; més que la sensació aquesta que fas el que vols, que ningú et supervisa, que muntes l'agenda de treball al teu aire, que vas com una bala, que et sembla que ho fas bé però penses "no l'estaré cagant?"; més que la Tatatatata...tiana, la nova administrativa que et deixa tartamut o directament sense veu quan passeja l'ossada mulata i rotunda per portar-te "um cafezinho"; més que la riuada d'emails que m'he trobat quan el senyor arrakis s'ha dignat a servir-me el correu...el que es fa estrany és viure un Sant Jordi de tardor, quan a les sis es comença a fer fosc i penses què cony passa. A Sao Paulo és tardor, m'he comprat un llibre (en portuguès: "Olga", de Fernando Morais) per celebrar Sant Jordi, he pensat que la vida és ben estranya i preciosa, he pensat en somriures i roses a les mans, i he pujat a la meva habitació d'hotel (pis 8) a mirar aquest Nova York de pobres que em comença a agradar.

Fins aviat Lluçanesos"



Hi ha una barreja d'emocions de descoberta i adrenalina, i saudade difícils de discernir, perquè són un tot.