20:45
-Pare, Pareee, un conte sense llibre!
-Conta sense lliree, repeteix l'Atila, el lloro repetidor de tot el que diu la Indianeta.
-A veure, quin explicarem, avui? La Blancaneus?
-No, aquest ja el vam explicar ahir!
-La Caputxeta?
-No, Pare, és que ja els hem explicat tots!
-A veure, a veure, deixa'm pensar...Sí, mira, en tinc un de nou.
-Quin, quin?! pregunta la Indianeta. Quin quin?! repeteix l'Atila.
-Un equip de futbol va ser el centre del món, ¿I quin era el secret, es preguntava tothom?...
-I al final què passa, Pare?
-Al final guanyem als dolents, i ens n'anem a Madrid. També pot ser que no els guanyem, i alehores estarem tristos, però contents perquè ens haurem esforçat. Ja saps el que diu l'Àvia: "Qui fa tot el que pot no està obligat a més".
L'Indiano sabia que algunes multinacionals, quan reben els seus empleats estrangers que venen a treballar a Catalunya, els passen aquest video. Però mai no havia pensat que un anunci de cervesa li servís per ensenyar valors als seus churumbeles.
28.4.10
13.4.10
Mapa sonor sentimental
Sorolls de ciutat antiga que es van apagant, amb el pas inexorable del temps:
-Els venedors de gas, rabassuts, forçuts, de mans amples, com petits grans aixecadors de peses: "El Gáaaaaaaaas! El Gáaaaaaaas!"
-Els venedors de tamales, peus fins, cara fosca, pedalant damunt el seu carro-bicicleta, amb la veu nasal que va sortint d'una gravació, com un mantra: "Háy tamáles, oáxaquéños, cálientítos, Háy tamáles, oáxaquéños..."
-Els venedors de garrafes d'aigua, veu roent, molt similars d'aspecte als seus companys del gas incomprensibles el primer cop, inconfusibles al cap del temps: "ÁguaEléctropúraaaaaaa!"
-El xiulet dels afiladors de ganivets (igual que els de Barcelona!)
-Els sindicalistes que van acabar tombant el Director, donant voltes i més voltes a l'edifici de Reforma: "Seguro Social, Patrimonio Nacional!"
-Els venedors de gas, rabassuts, forçuts, de mans amples, com petits grans aixecadors de peses: "El Gáaaaaaaaas! El Gáaaaaaaas!"
-Els venedors de tamales, peus fins, cara fosca, pedalant damunt el seu carro-bicicleta, amb la veu nasal que va sortint d'una gravació, com un mantra: "Háy tamáles, oáxaquéños, cálientítos, Háy tamáles, oáxaquéños..."
-Els venedors de garrafes d'aigua, veu roent, molt similars d'aspecte als seus companys del gas incomprensibles el primer cop, inconfusibles al cap del temps: "ÁguaEléctropúraaaaaaa!"
-El xiulet dels afiladors de ganivets (igual que els de Barcelona!)
-Els sindicalistes que van acabar tombant el Director, donant voltes i més voltes a l'edifici de Reforma: "Seguro Social, Patrimonio Nacional!"
26.3.10
És quan dormo que hi veig clar
Dies d'abril lluent que s'acosten: porteu flors, moltes flors, ben pausades i ambles, que ploguin a sobre el cap de la gent. Porteu poetes que facin despertar el dies de sol.
És quan dormo que hi veig clar
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Sóc la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
J.V.FOIX (1953)
És quan dormo que hi veig clar
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Sóc la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
J.V.FOIX (1953)
24.3.10
Sábado Distrito Federal
Potser, vistes les perspectives de l'economia, caldrà aprendre de les nostres ex-colònies, que tenen llarga i àmplia experiència per afrontar crisis diverses. El Tròpic de Mus podria ser més a prop del que pensem, i potser aprendrem el que són els patacones. O sigui que el millor serà posar-hi una mica d'humor, com fan sovint per allà. Play.
Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
¡Ay, ay, ay!
Desde las diez ya no hay donde parar el coche,
ni un ruletero que lo quiera a uno llevar,
llegar al centro, atravesarlo es un desmoche,
un hormiguero no tiene tanto animal.
Los almacenes y las tiendas son alarde
de multitudes que así llegan a comprar,
al puro fiado porque está la cosa que arde,
al banco llegan nada más para sacar.
El que nada hizo en la semana está sin lana,
va a empeñar la palangana, y en el Monte de Piedad
hay unas colas de tres cuadras las ingratas,
y no faltan papanatas que le ganen el lugar.
Desde las doce se llenó la pulquería,
los albañiles acabaron de rayar,
¡Que re' picosas enchiladas hizo Otilia,
la fritangera que allí pone su comal!
Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
¡Ay, ay, ay!
La burocracia va a las dos a la cantina,
todos los cuetes siempre empiezan a las dos,
los potentados al Enjoy con su charchina,
pa' Cuernavaca, pa' Palo Alto, ¡qué sé yo!
Toda la tarde pa'l café se van los vagos
otros al pókar, al billar o al dominó,
ahí el desfalco va iniciando sus estragos,
¿y la familia? ¡Muy bien, gracias, no comió!
Los cabaretes en las noches tienen pistas
atascadas de turistas, y de la alta sociedad,
pagan sus cuentas con un cheque de rebote
o "ahí te dejo el relojote, luego lo vendré a sacar"
Van a los caldos a eso de la madrugada
los que por suerte se escaparon de la Vial
un trío les canta en Indianilla, donde acaban
ricos y pobres del Distrito Federal,
así es un sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal.
Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
¡Ay, ay, ay!
Desde las diez ya no hay donde parar el coche,
ni un ruletero que lo quiera a uno llevar,
llegar al centro, atravesarlo es un desmoche,
un hormiguero no tiene tanto animal.
Los almacenes y las tiendas son alarde
de multitudes que así llegan a comprar,
al puro fiado porque está la cosa que arde,
al banco llegan nada más para sacar.
El que nada hizo en la semana está sin lana,
va a empeñar la palangana, y en el Monte de Piedad
hay unas colas de tres cuadras las ingratas,
y no faltan papanatas que le ganen el lugar.
Desde las doce se llenó la pulquería,
los albañiles acabaron de rayar,
¡Que re' picosas enchiladas hizo Otilia,
la fritangera que allí pone su comal!
Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
¡Ay, ay, ay!
La burocracia va a las dos a la cantina,
todos los cuetes siempre empiezan a las dos,
los potentados al Enjoy con su charchina,
pa' Cuernavaca, pa' Palo Alto, ¡qué sé yo!
Toda la tarde pa'l café se van los vagos
otros al pókar, al billar o al dominó,
ahí el desfalco va iniciando sus estragos,
¿y la familia? ¡Muy bien, gracias, no comió!
Los cabaretes en las noches tienen pistas
atascadas de turistas, y de la alta sociedad,
pagan sus cuentas con un cheque de rebote
o "ahí te dejo el relojote, luego lo vendré a sacar"
Van a los caldos a eso de la madrugada
los que por suerte se escaparon de la Vial
un trío les canta en Indianilla, donde acaban
ricos y pobres del Distrito Federal,
así es un sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal,
Sábado Distrito Federal.
Sábado Distrito Federal, Chava Flores
16.3.10
Salvador Cardús i Ros
Fa ja massa anys, durant la carrera, l'Indiano va tenir una gran sort: se li va travessar una professora que impartia "Sociologia general I", i no hi va haver manera d'aprovar el carai d'assignatura. El mur havia caigut, però la dama continuava basant el seu programa en una barreja de Marx i Freud. A l'Indiano allò li semblava impossible de païr. A més, la dama, molt admirada per alguns companys, tenia un discurs d'allò més enrevessat. Com a resultat, l'Indiano va agafar una aversió a l'assignatura en qüestió que va fer que no la reprengués fins temps més tard, i aquesta va ser la gran sort: el professor era Salvador Cardús i Ros.
El Professor Cardús sempre trobava la manera de fer senzilles classes magistrals. Sempre posava sensatesa, sentit comú, prudència, fermesa a les seves classes. Un recull d'idees, no de frases exactes, que recordo:
-"Els llibres importants, en general, tenen poques pàgines."
-"Si renuncieu a participar en les organitzacions d'estudiants i la vida universitària, la facultat s'empobrirà, i per tant vosaltres també."
-"Quan jo escric als diaris faig opinió. No cal que hi esteu d'acord per a seguir les meves classes"
Naturalment, l'Indiano va aprovar l'assignatura. Al final de curs, tot i que havia intimat poc amb ell, un dia va entrar al seu despatx en hores de tutoria i li va regalar un dels seus llibres d'història favorits: "Las tres Españas del 36", del Paul Preston -per cert, lectura genial-. L'Indiano recorda que el professor Cardús es va quedar una mica sorprès.
Des d'aquells temps l'Indiano no l'ha tornat a veure, i hi discrepa, com hi discrepava en el seu temps, en articles d'opinió que en llegeix. Però darrerament, el professor Cardús, des de la seva posició de Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, dóna motius d'orgull a aquells que han passat per aquelles aules. Com ho ha fet? Impulsant algunes accions plenes de sentit comú, però tant valentes i agosarades en la universitat pública d'avui com:
-fer un acte acadèmic de reconeixement als graduats i doctorats de cada any.
-demanar als estudiants que participin.
-establir un directori de graduats perquè els alumni puguin fer xarxa.
-acollir a la facultat conferències tant diverses com les de Rosa Díez o Ibarretxe, i defensar, a peu dret, davant dels clàssics rebentadors d'actes, que els conferenciants poguessin parlar.
-recordar a alguns professors, a través dels butlletins electrònics de la facultat, que cal que compleixin amb la seva obligació d'ensenyar, i que això no consisteix tant sols en impartir classes.
Es podrà discrepar de Cardús des del punt de vista ideològic. Però haurem de reconèixer que tant de bo el país tingués més gent amb la seva ètica, la seva empenta, i el seu civisme
El Professor Cardús sempre trobava la manera de fer senzilles classes magistrals. Sempre posava sensatesa, sentit comú, prudència, fermesa a les seves classes. Un recull d'idees, no de frases exactes, que recordo:
-"Els llibres importants, en general, tenen poques pàgines."
-"Si renuncieu a participar en les organitzacions d'estudiants i la vida universitària, la facultat s'empobrirà, i per tant vosaltres també."
-"Quan jo escric als diaris faig opinió. No cal que hi esteu d'acord per a seguir les meves classes"
Naturalment, l'Indiano va aprovar l'assignatura. Al final de curs, tot i que havia intimat poc amb ell, un dia va entrar al seu despatx en hores de tutoria i li va regalar un dels seus llibres d'història favorits: "Las tres Españas del 36", del Paul Preston -per cert, lectura genial-. L'Indiano recorda que el professor Cardús es va quedar una mica sorprès.
Des d'aquells temps l'Indiano no l'ha tornat a veure, i hi discrepa, com hi discrepava en el seu temps, en articles d'opinió que en llegeix. Però darrerament, el professor Cardús, des de la seva posició de Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, dóna motius d'orgull a aquells que han passat per aquelles aules. Com ho ha fet? Impulsant algunes accions plenes de sentit comú, però tant valentes i agosarades en la universitat pública d'avui com:
-fer un acte acadèmic de reconeixement als graduats i doctorats de cada any.
-demanar als estudiants que participin.
-establir un directori de graduats perquè els alumni puguin fer xarxa.
-acollir a la facultat conferències tant diverses com les de Rosa Díez o Ibarretxe, i defensar, a peu dret, davant dels clàssics rebentadors d'actes, que els conferenciants poguessin parlar.
-recordar a alguns professors, a través dels butlletins electrònics de la facultat, que cal que compleixin amb la seva obligació d'ensenyar, i que això no consisteix tant sols en impartir classes.
Es podrà discrepar de Cardús des del punt de vista ideològic. Però haurem de reconèixer que tant de bo el país tingués més gent amb la seva ètica, la seva empenta, i el seu civisme
9.3.10
Un gest senzill
El de recollir l'aigua de l'aixeta amb la ma, acostar-la a la boca, i xarrupar-la.
Gairebé cada nit, tinc la sort d'acostar la ma còncava regalimant aigua a la boca de la Indianeta, perque en acabat de rentar-se les dents xarrupi l'aigua, glopegi, i escupi la pasta de dents
I tinc també per tant la sort de recordar-me de la meva cara de sorpresa, aquell dia de gener que, posant la ma còncava, vas fer el petit miracle de recollir aigua de la font dels enamorats, i me'n vas donar, així, amb la ma. Jo era petit i no em sabia avenir que es pogués agafar aigua d'aquesta manera.
Cada vegada que bec aigua d'aquesta manera em recordo de tu, Tieta.
Foto: aiguafreda.cat
5.3.10
Saps, Tieta Lola
Saps, Tieta Lola, suposo que és perquè em manques tant, que fins ara mateix, ara, que farà quatre anys que vas marxar, t'escric.
I és perquè ahir algú em va fer recordar del teu poema favorit. I perquè a l'ametller del costat de casa -hi ha petits miracles a la ciutat, tieta, fins i tot ametllers florits emmig del trànsit- ja se li veuen tots els preciosos brots verds després de la florida.
I perquè ahir vaig explicar contes on tu jugaves a pilota, a hanbol, i ens feies espases amb diaris enrotllats de paper, i anàvem a buscar molsa, i ens feies buscar bolets, i amagar ous per Pasqua...i...i....i.
A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard , bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre sol, núvols i vents...
no ets encara el millor temps,
però en tens tota l'alegria.
Joan Maragall i Gorina
(Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911)
I és perquè ahir algú em va fer recordar del teu poema favorit. I perquè a l'ametller del costat de casa -hi ha petits miracles a la ciutat, tieta, fins i tot ametllers florits emmig del trànsit- ja se li veuen tots els preciosos brots verds després de la florida.
I perquè ahir vaig explicar contes on tu jugaves a pilota, a hanbol, i ens feies espases amb diaris enrotllats de paper, i anàvem a buscar molsa, i ens feies buscar bolets, i amagar ous per Pasqua...i...i....i.
A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard , bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre sol, núvols i vents...
no ets encara el millor temps,
però en tens tota l'alegria.
Joan Maragall i Gorina
(Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911)
23.2.10
Street view: un accelerador de partícules de nostàlgia
Des de fa pocs mesos, "San" Google Map ofereix la funció de "Street View" per a la Ciutat de Mèxic. Aquesta eina, que molts de vosaltres deveu conèixer, permet disposar de la vista d'un carrer com si hi passejessis en un cotxe descapotable. Fins fa poc, per a la Ciutat de Mèxic, un s'havia de conformar amb imatges de satèl·lit de resolució força baixa, per comparació amb altres capitals del món.
Ara no. Ara l'Indiano, si ho desitja, pot passejar-se per "Hamburgo y Toledo", i veure com despatxen carnitas. Pot passejar-se pels carrers del seu record, que fa tants anys que no veu. Pot apreciar que el moviment de recuperació de "la Roma" continua a bon ritme, i que l'Avinguda d'Álvaro Obregón continua sent una joia.
Pot veure que, malgrat l'últim terratrèmol, no hi ha cap fissura en l'edifici que tant estima. Pot observar que al cafè del Parque México que tant freqüentava, finalment els han deixat posar cadires a la vorera.
I pot deixar volar els records. Els dies ventosos del mes de gener eren els seus favorits. Pujava a la terrassa, entre la roba estesa, i admirava els volcans majestuosos que s'alçaven a l'orient. Nits fredes i matins frescos: 5 graus. Agradables migdies a 22-23 graus. I després, febrer i març, amb vent, sol, plugetes: "febrero loco y marzo otro poco".
Llocs trepitjats, llocs viscuts, llocs d'alegria, d'esperança, d'enyor, d'amistat. El vent de la ciutat de l'Indiano, la seva meravellosa llum. Aquella ciutat és tant seva com Barcelona. I veure-la com si hi passegés és com rememorar un vell amor, però d'una manera extraordinàriament vívida. Tant, que les partícules de nostàlgia s'acceleren a la velocitat de la llum, i desemboquen al canals lacrimals.
Fotos: ciudaddemexico.com.mx ; hotu matua a Flickr.com
8.2.10
Desori, coratge, propostes
En aquesta època de crisi, l'Indiano ha revisitat alguns capítols de "Sí Ministre". Són d'una vivacitat refrescant, i il·lustrativa del que li està passant al "Gobierno del Estado" en aquests dies de "ara-anunciem-un canvi-ara-el-retirem-que-era-només-una-proposta-interna". Vet aquí una mostra:
Escena: dos Secretaris Permanents alliçonen el Secretari Personal del Ministre:
-Hi ha quatre paraules que has d'incloure en una proposta si vols que el Ministre l'accepti:
-"ràpid", "simple", "popular", "barat".
-I, de la mateixa manera, hi ha quatre paraules a incloure en una proposta si vols que sigui rebutjada:
-"complicat", "llarg", "car", "controvertit".
-I si vols estar ben segur que el Ministre no l'accepti, has de dir que la proposta és "una prova de coratge"
-Això és pitjor que fer servir "controvertit"?
-I tant! "Controvertit" vol dir que perdrà vots. "Coratge" vol dir que perdrà les eleccions!
Font: Yes, Minister. Capítol: "The right to know" BBC
(A la FNAC venen la sèrie sencera, 21 capítols, per un preu ridícul, i en versió catalana si no esteu avesats a la deliciosa versió british)
P.S. També resulta mooolt recomanable rellegir "Obèlix i Compania"
Escena: dos Secretaris Permanents alliçonen el Secretari Personal del Ministre:
-Hi ha quatre paraules que has d'incloure en una proposta si vols que el Ministre l'accepti:
-"ràpid", "simple", "popular", "barat".
-I, de la mateixa manera, hi ha quatre paraules a incloure en una proposta si vols que sigui rebutjada:
-"complicat", "llarg", "car", "controvertit".
-I si vols estar ben segur que el Ministre no l'accepti, has de dir que la proposta és "una prova de coratge"
-Això és pitjor que fer servir "controvertit"?
-I tant! "Controvertit" vol dir que perdrà vots. "Coratge" vol dir que perdrà les eleccions!
Font: Yes, Minister. Capítol: "The right to know" BBC
(A la FNAC venen la sèrie sencera, 21 capítols, per un preu ridícul, i en versió catalana si no esteu avesats a la deliciosa versió british)
P.S. També resulta mooolt recomanable rellegir "Obèlix i Compania"
28.1.10
Suc de maduixes
-Maduixes, moltes maduixes, Papa!
-"Paree", digu'em "Paree".
-Vale, Pap...Pareee.
-Au, ja els has tret les fulletes?
-Sí!
-Molt bé, comencem!
La liquadora engega amb soroll endimoniat, i la comencem a "alimentar". L'Atila treu al cap per la cantonada amb un gra de raïm esclafat a les mans. L'Indiano corre a eixugar-lo. La Indianeta, mentrestant, continua posant coses a la boca de la liquadora i abaixant el pistó. Les maduixes li esquitxen el pijama, però sense riure, molt seriosa, continua la seva feina, i es va eixugant les mans al pantaló.
-Indianeta, compte! no t'eixuguis al pantaló!
-...(riu)
-"Paree", digu'em "Paree".
-Vale, Pap...Pareee.
-Au, ja els has tret les fulletes?
-Sí!
-Molt bé, comencem!
La liquadora engega amb soroll endimoniat, i la comencem a "alimentar". L'Atila treu al cap per la cantonada amb un gra de raïm esclafat a les mans. L'Indiano corre a eixugar-lo. La Indianeta, mentrestant, continua posant coses a la boca de la liquadora i abaixant el pistó. Les maduixes li esquitxen el pijama, però sense riure, molt seriosa, continua la seva feina, i es va eixugant les mans al pantaló.
-Indianeta, compte! no t'eixuguis al pantaló!
-...(riu)
Hem processat tres grans gots de suc.
I bevem tots quatre, amb palleta. Hmmm.
Ingredients: una capseta de maduixes, un grapat de grans de raïm, dues mandarines, un tros de pinya, una poma, una aranja, una pastanaga.
Estris: una liquadora, una rentadora.
Foto: cookingconpausan.blogspot.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)