doncs ha tingut un punt d'emoció, s'ha aixecat de taula, i ha plantificat dos petons a l'amfitriona.
Després ha tornat a seure a taula, ha afegit al plat una mica de salsa verde, de ceba talladeta i d'enciam en juliana, i ho ha regat amb el suc de medio limón (al vell Món en diem llima).
S'ha aturat a observar l'obra d'art. Li ha fet una foto, i ha comentat que allò mereixia que, després d'una llarga pausa, reprengués el blog. Ha pensat en M. dels S. B. i C., que tant l'ha animat a continuar amb la feina, i pausadament, amb cerimònia, sense pressa, ha començat a degustar el POZOLE!
I així han començat un dinar i una tarda memorables.
Foto: Berenguer Camps
1 comentari:
Bon dia! he llegit el procés de cocció del pozole i deu ser tot un experiment aquest esclat en flor del gra de blat (de moro).Em fa pensar que la digestió deu ser tranquil·la si el gra s´ha obert dins de l´olla ;-)
Jo també t´animo a què segueixis escrivint, Berenguer, aprenia coses molt interessants a casa teva.
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada