L’home
que pintava el mar
Es va llevar
d’hora, i es va rentar la cara com els gats, recollint l’aigua freda amb les
seves mans molsudes. Si n’havien pintat, de parets, aquestes mans, quan era
petit, i ajudava a la feina el seu tiet i el seu pare!
Ara no. Ara es
llevava a l’alba per pintar el mar que, cada matí, li deia bon dia. En tenia
prou amb poques coses: llevar-se, pintar, la llesca de pa amb oli, els grills
de taronja, i el raget de vi del porró fresc. Als vespres, cansat i satisfet,
mirava la lluna resplendent. I somniava despert.
Foto: elcomercio.es
2 comentaris:
si és que per ser feliç no cal tant... pa amb oli,el rajolí de vi,pintar, somiar...
Aviat cap a la Mar d´Amunt?
Hi hem passat un gran estiu!
Publica un comentari a l'entrada