29.7.09

Coll de Sant Genís

Esbufegant, pedalada a pedalada, ha pujat fins al coll de Sant Genís. 2 d'11, sol lluent, tramuntaneta, i tota l'esplendor de la badia de Roses a l'altra banda. Aquest ja no és el païsatge feréstec del Cap de Creus, és la porta a la terra promesa i civilitzada. Malgrat els blocs de Santa Margarida, malgrat les destrosses, la badia generosa, materna, blavíssima, preval.



L'Indiano hi regna, aquell moment és seu, de ningú més que de la joia d'haver-se superat. Se sent com un dia que, a Zacatecas, va pujar al Cerro de la Bufa, i mirant avall es va sentir com Pancho Villa després d'haver conquerit la vila. És sabut que no hi ha testosterona que no impliqui algun bri d'èpica, encara que sigui íntima i un pel ridícula.



Ha mirat cap avall, per on ha pujat, sense acabar-se de creure que hagi pogut. Un mil homes puja a peu pel camí. Això l'acaba de reforçar: si aquest triatleta està pujant a peu el darrer tram arrossegant la bici, ell podrà confessar que també ho ha fet! El triatleta, mut, fa un gest amb la barbeta arribant a dalt el coll. L'Indiano suposa que és una salutació. Gairebé sense aturar-se, torna a pujar al que més que una bici sembla un giny espacial, i es llança avall per un corriol. L'Indiano se'l mira entre decebut -li venia de gust comentar com n'era de màgica la vista- i espaordit. Mai no havia pensat que es pogués baixar per un lloc semblant.

Mira cap a la badia una darrera vegada, té un record per la A., puja de nou a la bici, nova i lluent, verge de pols encara, i torna avall, cap a la Selva.

Fotos: collsmaxim i gerard bosch a flickr.com

4 comentaris:

PS ha dit...

T´estic veient Berenguer, suat, esbufegant i vermell, però content i satisfet, com ha d´ésser.
Em fas tanta enveja que ara mateix vindria, però hi tinc un bon tros.
Hi soc en pensament.
I...si apretes una mica més, deixa la bici sota els brucs i enfila cap a Sant Salvador, et sentiras EL REY, t´ho prometo.
Un petó.

Berenguer ha dit...

A.,

Cap a sant Salvador hi he esta m'es d-una vegada. Em comprometo a fer/ne una entrada quan hi torni a pujar.

Anònim ha dit...

El deporte solo provoca tullidos, Bere. Repórtate, que los únicos puertos que merece la pena pedalearse son los que tienen arriba un chiringuito en el que sirven micheladas de a litro.

Pez

Berenguer ha dit...

Ah claro, t'u pinche flaco cabr'on, que sigues como un fideo a pesar de las toneladas de pescado, arroces y grasita de jam'on que te comes, aqu'i dando lecciones al buen samaritano. Un esc'andalo, vamos!