28.5.09

Tot està per fer, i tot és possible.

Ara mateix


Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol

2 comentaris:

PS ha dit...

Tant de bo fóssim capaços de transmetre i fer possible aquests versos en tots els àmbits de la vida, al personal i sobretot al civil.D´altra manera ens aniria als catalans...
Gràcies per recordar-los i tenir-los present.
A.

Felicitats culé!!!

Berenguer ha dit...

És ben bé que Martí i Pol té per a l'Indiano aquesta naturalitat escèptica tant catalana, i a l'ensems el bri d'èpica esperançada que sempre mostra aquest poble "sense místics ni grans capitans", què deia un altre poeta.

Gaudeamus!