29.4.09

Primavera: la cara més tràgica del Fado

Un avís. Abans de tot. L'Indiano no es troba malament. El silenci no és el que se li dóna millor, però pensa que val la pena escriure sempre que tingui coses per dir. Ara en torna a tenir.

I un segon avís: aquest post no reflexa el seu estat d'ànim.

I un tercer avís: agafeu-vos, perquè aquesta cançó és meravellosament corprenedora. Atenció a la Mariza.



Primavera

Todo o amor que nos prendera,
Como se fora de cera,
Se quebrava e desfazia.
Ai funesta Primavera,
quem me dera, quem nos dera,
ter morrido nesse dia.
E condenaram-me a tanto,
viver comigo meu pranto,
viver, viver e sem ti.
Vivendo sem, no entanto, eu me esquecer desse encanto,
que nesse dia perdi.
Pão duro da solidão,
é somente o que nos dão,
o que nos dão a comer.
Que importa que o coração,
diga que sim ou que não,
se continua a viver.
Todo o amor que nos prendera,
se quebrara e desfizera,
em pavor se convertia.
Ninguém fale em Primavera,
quem me dera, quem nos dera,
ter morrido nesse dia.

8 comentaris:

maria ha dit...

Uf! sort que havies avisat. Corprenedora, si senyor.
Ah! Encantada de tornar-te a 'veure', Indiano.

Anònim ha dit...

Coña, Berenguer, con tanto aviso te van a devolver el astado al corral.

Pez

PS ha dit...

Dubto que no tinguis coses interessants a dir, però de tot se n´ha de tenir ganes i tot vol el seu temps.
Preciós el fado.
Records.
A.

carme ha dit...

Indiano

Molt bonic pero, i ho sento, a mi em distreuen les cares que fa el que toca la mandolina.

Berenguer ha dit...

Ep, Maria

Encantada de tenir-te per aquí.

Pez,

Habrán cerrado la Plaza México con tu peste?

A.,

Sí, el moment s'ha de trobar.

Carme,
A mi em posen més nerviós les cares d'ella, tot i ser una extraordinària intèrpret. Hi ha una versió d'aquesta cançó per la Cristina Branco que m'agrada molt més, però no l'he trobat al Sant You Tube.

glòria ha dit...

Fado trist, preciós i tan ben interpretat!
Gràcies Berenguer.

Anònim ha dit...

¡Juas! Lo de esta noche te va a quitar el ánimo de fado durante unos días... ;)

Pez

enric ha dit...

Amb aquest fado, tan magníficament interpretat!, vas fer que em vinguessin ganes d'escoltar-ne més, i vaig emportar-me a l'mp3 un disc que la Glòria, la meva companya de bloc, em va regalar. La cantant es diu Névoa, i sentir fados en català, amb sons molt semblants al portugués, és tota una delícia també. Moltes gràcies pel post, Indiano!

Ah! M'has fet riure molt amb el post que has penjat avui.