20.10.11

Cinc anys de blog: antologia

Fa cinc anys, a l'octubre de 2006, necessitava escriure i abocar totes les experiències viscudes en els anys viscuts a ultramar, i vaig crear aquest racó.

Aquest meu racó m'agrada pèrquè és meu, perquè hi he conegut gent, perquè escriure és terapèutic -tu psicólogo es tu pluma-, li van dir un dia a un meu col·lega, i a mi la dita també m'escau-. M'agrada perquè parlo del que vull parlar, i la censura me l'imposo jo.

I em sorprèn que faci cinc anys ja que hi vaig escrivint alguna cosa. Aquesta és la meva particular antologia:

Qui vulgui llegir sobre un expatriat fent de consultor a Mèxic a inicis dels 2000, pot atansar-se a Blaus, vull blaus!!!, o a Tijuana, o també descobrir perquè a Mèxic no s'asseguren cotxes amb cops.

Hi haurà qui vulgui fer un tastet de Mèxic. Li recomanaria Michoacán, o un bon matí, amb bon esmorzar, a San Ángel.

En aquest blog es parla poc de política, però m'ha agradat recuperar una entrada escrita fa quatre anys sobre el també aleshores candidat del PP a les eleccions, Rajoy. Passen ràpid, 4 anys en política, i el candidat que semblava acabat, sembla que ara, a la tercera, vencerà...

Si hagués de triar algun dels escrits amb vocació literària seria un dels tres contes petits contes suïcides: Roma bé val una missa.

Per acabar, en aquest temps, he escrit molt del churumbeles. M'agraden particularment les cròniques de dies de "Rodríguez invers", com ara aquesta, o aquesta altra

En tot cas, gràcies a tots els lectors fidels, infidels, ocasionals, i interessats.

7 comentaris:

Pais secret ha dit...

Sóc lectora fidel i intessadíssima des del 2007, crec recordar. Venia de casa del Geo i un dia vaig entrar...i ja m´hi vaig quedar. Fins ara i espero que per molt de temps més em donis aixoplug.
Quan anava llegint els títols dels post que anomenes em sorprenia a mi mateixa perquè els recordava quasi tots!
Tinc bona memòria, però és que tu també enganxes, indiano.

Et segueixo sempre...discretament i a vegades no tant.

Per molts anys!

Montserrat ha dit...

Felicitats!
M'agrada llegir les teves cròniques i, evidentment sempre, sempre abans escriure que un psicòleg ;-)

aixetaire ha dit...

Felicitats i gràcies a vostè, per compartir-nos les seues vivències.

Berenguer ha dit...

Gràcies a tots tres, Discreta A., MOntserrat, i aixetaire. Jo m'ho passo molt bé llegint-vos.

Anònim ha dit...

Benvolgut Sr. Camps:Molt interessant la seva experiencia a Mexic,pais al meu entendre molt peculiar.No hi he estat mai,pero i tinc col.legues de professio i hem cau be alló de"fue un gusto platicar con Vd." o que hem diguin " a sus órdenes",doncs hem recorda temps passats.Vosté que ha viatjat tant,coneix la Ciutat Prohibida? Ens en podría parlar algún día?.
Com diuen els mexicans:Ha sido un gusto platicar con Vd.y a sus órdenes Sr. Camps.
Capita Tró.

Berenguer ha dit...

Benvolgut Capità Tro,

La Ciutat Prohibida és un tema apassionant, que donaria per a molt. Però és un dels temes que obvio: es tracta, sí, d'autocensura, però potser més endavant la relaxarem...

Me dió gusto saludarlo, Capitán!

Anònim ha dit...

felicitats! nosaltres et seguirem 5 anys més i més...!!!!

els ribes-millet