31.12.08

Un dia de Rodriguez invers (II)

Diumenge, dies de Nadal. Avui l'Indiano afronta un d'aquells dies tant temuts pels mascles de qualsevol condició i edat: quedar-se amb els nens sol tot un matí. L'últim precedent remarcable es va saldar amb èxit, però ja se sap que això no és garantia de res.


7:15 Sona el despertador de la N. L'Indiano es desperta, la N. dorm.


7:16 La N. apaga el despertador.


7:18 El despertador de la N. torna a sonar. L'Indiano renega. La N. dorm.


7:19 La N. apaga el despertador, es lleva, i es prepara pel seu matí de tortells i panettones.


8:15 La N. surt per la porta, l'Indianet (des d'ara l'anomenarem Atila) es desperta, i crida "abba, abba!" (aigua), la Indianeta crida "Quero dormir!". L'Indiano agafa a coll els 13 kg. d'Atila i els posa a la trona.


8:20 Mentre li preparaven les farinetes, l'Atila ha estirat amb la punta dels ditets el plat del seu pare i ha agafat la torrada de pagès amb oli i sal que hi havia a sobre. S'esforça amb les seves dues mans i les seves quatre dents a arrencar un bocí de la presa gegant, que li tapa la cara.





8:21 L'Atila es queixa amargament que el seu pare li hagi arrabassat la torrada, i només accedeix a fer les paus quan la comparteix amb ell. I així, a cop d'obrir la boca com una bústia, va endrapant bocins de pa, cullerades de farinetes, i glopets de suc de poma. S'anima també a provar un formatge de cabra de Múrcia , que el seu pare li va donant a bocinets amb l'orgull de qui comença a educar el paladar del seu nano.


8:30 La Indianeta crida "MaPa!" (que és una crida molt ben trobada a algun dels seus progenitors -o tots dos, qui sap-).


8:35 Mentre li eixuga el culet a la Indianeta, que amb l'ajuda d'un tamboret ja sap fer pipí al water, l'Indiano sent el soroll del plat que l'Atila ha tirat a terra. Per sort és de plàstic. Quan li diuen "Atila no!", somriu, i assenyalant el seu pare amb el dit, li diu "no, no!". La imitació que fan d'ell fa esclafir l'Indiano de riure, i afronta amb millor disposició la tasca de recollir el plat i les restes de pa de sota la taula. Perquè els plats dels nens sempre van a parar sota la taula?


8:45 Després d'esmorzar educadament i gairebé autònomament, la Indianeta reclama al seu pare, que està canviant un bolquer del petit, que vol fer un puzzle. L'Indiano li diu que sí mentre observa amb satisfacció que l'Atila ha fet una caca tant contundent com el seu sobrenom, sòlida, formosa, sense rastre de descomposició, i no gaire pudenta. L'Indiano mai no hagués pensat que una caca fos digna de ser admirada.


9:10 L'Indiano s'asseu, per fi, a assaborir el te de nadal que tant li agrada. Els churumbeles juguen al seu aire des de fa cinc minuts. Se sent el silenci de la Indianeta fent del puzzle a la sala i el soroll de l'Atila a l'habitació. Cansat de copejar el trenet de joguet sense que aquest digui res (ahir, sense que ell ho sabés, els pares li van treure les piles), l'Atila, remenant el cul com un gran rèptil, gateja amb una energia i velocitat insospitades cap a la sala.


9:11 Des de la cuina se sent que la Indianeta crida "Tila, no!", i es posa a bramar, i al cap d'uns segons se sent el soroll de puzzle esbarriat.


9:12 Mentre l'Indiano intenta consolar la Indianeta, l'Atila ha superat la barrera de seguretat que protegeix l'avet de Nadal, s'ha posat dempeus agafant-se a un gerro, ha agafat dues boles de decoració de l'arbre, les ha esclafit a terra, i ara mateix estira amb energia un dels cables de llumetes.


9:30 L'Indiano s'ha conformat amb mitja tassa del seu te de Nadal, ha abrigat desmesuradament els seus dos petits (no fos cas que es refredessin), i ha sortit a passejar amb ells. La Indianeta està entusiasmada amb la idea de pujar a l'apabus, i l'Atila dorm ben lligat al cotxet el seu merescut son de guerrer després de la ràtzies matinals. Quan arriben a una zona de vianants, pare i filla juguen al "trapa Tila", joc que consisteix en empènyer el cotxet del rei dels Huns i veure qui l'atrapa primer. L'Atila, que s'ha despertat, es pixa de riure. Sort que porta bolquers. Arriben a la parada de l'apabús tot just a temps d'agafar-ne un que els va bé. La conductora es mira els churumbeles amb tendresa. Potser pensa en els seus, que deu haver deixat a casa, avui, diumenge.


10:00 La Indianeta baixa de l'apabús malgrat no estar-hi gaire conforme, ja que considera que són molt poques parades, però es deixa sedduir per la perspectiva de jugar a un dels seus parcs favorits. L'Atila, gràcies al passeig en bus, torna a dormir.


10:05 L'Indiano respira l'aire de terra humida sota els arbres del parc, vora els nenúfars.


Foto: kalipedia.com ; Antonio Stoper a flickr.com

8 comentaris:

carlota ha dit...

es bonissim!

els nanos són així, però ja va bé, sinó, quina gràcia tindrien les vacances de nadal?
i sí, els autobusos tenen un efecte hipnòtic que aclapara. amb el metro no funciona tan bé.

Montserrat ha dit...

Tot això et passa per donar-li formatge de Cabra de Múrcia!!! Quines idees!!! Tot i que si s'adorm amb tanta facilitat potser té un efecte hipnòptic... estudiarem la possibilitat d'afegir-ho al menjador escolar ;-)

Berenguer ha dit...

Carlota,

Sigues molt benvinguda al blog de l'Indiano! Efectivament, les vacances de Nadal també serveixen per a la intensa convivència familiar.

Montserrat,

Cal aclarir que el formatge és de gust molt suau, i que el bany de vi li dóna, color a la pell i un molt bon aroma, però no queda alcohol a dins, eh! Per cert, no cal dir que el recomano, pel menjador escolar potser sortiria un pel car...

CRIS ha dit...

Ja vec que mentre la N. i jo estàvem de farina fins els coll tu tenies un batalla campal a casa. com ho sento..però com he rigut!!!.
Va que segur què et vares menjar el tortell i el panettone amb delit, estàven deliciosos.
Bon any i petons

enric ha dit...

Tendre, tendre, tendre... Paràs!, que ets un paràs! Només un paràs pot parlar, per exemple i remarco, de la caca com ho fas tu. :)

jordan shoes ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
carme ha dit...

L'Enric te rao, pero a mi m'agrada mes quan ens descrius els escamoles, els huevos motulenos o les chilaquiles. Que vols que et digui!

aprofito per desitjar te molta felicitat i salut en aquest nou any.

Berenguer ha dit...

Cris,

Dono fe que la classe va resultar profitosa! A veure quan la repetiu.

Enric,

Gràcies pels elogis, i sí, abans de ser pare, no et pos imaginar admirant segons què...

Carme,

Oído cocina... Pròximament, cuina mexicana al blog de l'Indiano. Molt bon any!