Hi ha un munt de paraules i d'expressions de la Madre Patria que sonen molt extranyes per oïdes mexicanes, i viceversa.
Així com els habitants de l'Altiplà comprenen, amb un somriure a la boca, això sí, que un peninsular coja un taxi, sense pensar que es refereix a l'acepció 31 del Diccionario de la RAE, toleren molt malament, amb una expressió de sorpresa desaprovadora o disgustada, la referència directa a una paraula tant comuna com "cul". Sí, "culo", a Mèxic, és una paraula tabú. Ni tant sols es pot emprar en diminutiu, i referint-se a un nen. S'ha de dir en tot cas, "pompas".
Per a un català de soca-rel poc acostumat a donar, en canvi, resulta sorprenent, sino ofensiu, que a l'Altiplà tothom demani que "le regalen", alguna cosa, en comptes de demanar que li donin, o li facin. Exemples: la secretaria demanant que signis uns documents: "regáleme una firma aquí, Licenciado". O bé, un convidat que vé a casa i et respon així quan li demanes què vol beure: "regálame por favor una coca de dieta (coca cola light)".
Però el que provocava una hilaritat no continguda entre els mexicas, i estimula la producció d'acudits de gallecs (allà els gallecs són els protagonistes dels acudits de ximples, com ho són els belgues a França o els de Lepe a Espanya) és la tant arrelada expressió castellana -i catalana- de pujar cap amunt i baixar cap avall. Sovint la conversa era aquesta:
-Oiga Angélica, voy a subir para arriba, a una junta (reunió) con el Licenciado González.
-Ay Lic qué bueno -somriure-, temía yo que no fuera usted a subir para abajo.
L'Expatriat sempre va pensar que si els feia tanta gràcia aquesta expressió absurdament tautològica, era perquè els devia recordar l'irrepetible Cantinflas, cada dia de més actualitat en aquest món nostre de bojos.
5 comentaris:
Pero se hartan de repetir que los propietarios de chuchos deben recoger las "heces fecales" de sus mascotas. Esto de los pleonasmos va muy por barrios. :)
Abraçadas desde Santiago de Chile.
Pez
En una trobada que, ja fa anys, vaig assistir a Montevideo per tractar de la transcripció al sistema braille dels llibres de text de llengua per a les diferents parles dels països castellanoparlants d’Amèrica del Sud, recordo que sortíem un dia de l’hotel on es feia per anar a fer un tomb, i com que anàvem cecs i vidents, una companya de l’ONCE de Madrid, cega, va dir, més o menys (m’invento gairebé tots els noms perquè no els recordo, eh?): “Yo me cojo a Santi; Enric que coja a Sandra; María, tú cógete a Pedro…”, fins que una noia uruguaiana, li va dir, divertida: “Por Dios, Rosa, ¡menuda orgía estás montando!” :))
Pez,
A mi me lo que más me gracioso me parece es la transcripción literal de algunas expresiones gringas. Recuerdas los coches de "Fuerza de tarea reacción"?
Enric,
Al final, t'acabes acostumant a fer servir "agarrar" i "tomar", i fins i tot, tornant a la metròpoli, et sona extrany el "coger"
Berenguer,
parlant de transcipcions literals d'expressions gringues, l'any passat a l'aeroport de Miami vaig sentir com un noi mexica del servei de neteja li deia al seu company, tambe mexica: "ahora nos toca vacunear la carpeta"
Carme,
Una de les millors qu he sentit, sens dubte! LA que a mi m'agrada molt, és la de "mi carro está muy viejo: voy a tener que llevarlo al "Yonke": traducció literal de "junk cars": dipòsit de cotxes vells i ferralla.
Publica un comentari a l'entrada