Un tap de suro

Hola sóc l'Avi , Indianeta, ja veus, m'han explicat que avui que t'havies llevat amb el dia una mica girat.

Però, tot entrant al restaurant, has vist la meva humanitat emmig del fum i has corregut cap a mi dient, "Ái !, Ái!".

I amb el tap de suro de la bona ampolla de vi blanc ja oberta, aquesta fresca ampolla de vi que ha engrescat l'espera -perquè sempre arribeu tard, manoi?- hem començat a jugar.

Jo amagava el tap darrera l'orella, o bé a la butxaca, i em feia el distret, i tu furgaves i me l'agafaves. Jo, amb gran dosi de teatre, em sorprenia que el tap hagués desaparegut, i t'inquiria per saber on l'havies amagat.

I tu, a la falda de la Rosa, amb el tap de suro amagat entre les mans, l'amagaves amb rialles incontenibles.

Mai un tap de suro va donar tant per la felicitat d'una nena, d'un avi, i d'un pare observador, meravellat, entendrit, amb el cor exultant de veure en seu pare fer d'avi.

Hi ha senzilles receptes per a reconciliar-se i rearrelar-se a Barcelona. Taps de suro, i passejades sota el sol de tarda d'hivern, arran de mar, a la Barceloneta.