17.2.08

Un candidat d'idees clares. Notes polítiques indianes (III)

Tocaria, en aquesta sèrie de notes polítiques indianes sobre els caps de llista per Barcelona a les eleccions generals 2008, parlar de la Dolors Nadal, del Partit Popular. Però de fet, i en consonància amb el seu ideari centrífug, el PP ha optat per amagar la seva candidata regional, i cedir protagonisme a Mariano Rajoy. Al cap i a la fi, per a un partit nacionalista, el que compta és reafirmar la centralitat de la Villa y Corte.


Rajoy és un polític espanyol clàssic del segle XX, a l'estil del seu mentor, gallec també com ell, Manuel Fraga: família il·lustrada, expedient acadèmic impecable, opositor brillant (registrador de la propietat amb 24 anys). Cal considerar també una àmplia experiència de responsabilitat de govern: ha passat per quatre ministeris (administracions públiques, educació i cultura, presidència, i interior) i una vicepresidència primera. Li faltava un expedient familiar impecable, que va aconseguir casant-se, el 1996.


L'Indiano deixa a la imaginació de cada lector les evocacions i inspiracions de la seva imatge, amb la mirada clara, lluny, i el front aixecat, retallada en el fons blau.

Rajoy és probablement l'encarnació del poder tradicional. Aquell poder que sap manar i preservar-se. Aquell poder forjat amb la ma de ferro i les bones formes, deixant que les castanyes les reparteixin els altres. L'Indiano creu que s'equivoquen aquells qui creuen que Rajoy és un pobre hombre, una titella en mans d'Acebes, Zaplana & Company. De cap manera: Rajoy sap molt bé quines són les clavegueres de l'Estat (qualsevol que hagi estat ministre d'interior ho sap). Rajoy sap molt bé com portar l'aigua dels nacionalistes de CiU i PNV al seu molí: només cal preguntar-li al porter del Majestic. Rajoy, finalment, sap molt bé quines polítiques i slogans es fan per arribar al poder (va ser cap de campanya de l'Ánsssarr).

La campanya del PP es belluga, de moment, entorn de dos slogans prou indeterminats, que l'Indiano voldria comentar:

1-Las ideas claras. No sabem amb gaire claredat quines són, però en sap molt, en Rajoy, de posar bona cara mentre clava l'estilet de les seves ideas claras. Idees que no dubtarà a posar en pràctica si treu una majoria parlamentària incondicionada.

2-Con Rajoy es posible. Ara sí que l'Indiano se sent una mica perdut. A què es deu voler referir amb aquest lema? Potser vol dir que amb les promeses retallades d'impostos, els currantes que el votin podran comprar els productes indispensables per a una vida decorosa.


Una cosa sí resulta clara: per arribar al poder, i per mantenir-s'hi, Rajoy no ha dubtat, ni dubtarà, en burxar ferides, posar dits a la llaga, i subvertir els pactes no escrits de la pax hispana establerta durant la transició. Tot això amb la seva bona cara d'aspirant a estadista, i la retòrica brillant dels parlamentaris amb abolengo. Hi té tot el dret democràtic, el mateix que tenen els qui escolten les seves propostes de votar-lo. O no.




Imatges: pp.es

8 comentaris:

Anònim ha dit...

> Al cap i a la fi, per a un partit nacionalista, el que compta és reafirmar la centralitat de la Villa y Corte.

Bueno, no diría yo que el PP es un partido nacionalista. Creo que esta denominación se reserva precisamente a sus alteregos autonómicos, en especial los catalanes, gallegos y vascos.

En cuanto a los eslóganes, creo que el primero está muy claro. Quizá no a quien no viva la política nacional, pero a esos no van dirigidos los eslóganes, así que da igual. Es un antagonismo hacia su opositor (al cual acusa de no tener ideas claras) y en realidad no hace tanta falta saber cuáles son esas ideas, porque mucha gente lo que quiere es eso: tener claras las cosas (es clar, eso no significa que yo diga que los demás las tienen claras o no, ni el PP). El eslogan general no puede decirlo todo, pero puede aludir a un perfil personal. Cuando dices que fulano es un tipo de ideas claras no dices nada sobre cómo piensas, pero transmites la idea de alguien decidido, que no duda. Eso es un factor decisivo porque, ¿te gustaría a ti alguien que blasonara de ser un ecléctico (a pesar de que todos lo son en buena medida)? ¿Alguien que dijera "ya iremos viendo"? Pues eso. :)

Lo de "con Rajoy es posible" me recuerda al mexicano "Sí se puede" de los mundiales. Me parece una conejada integral, muy propia del rostro conejil del personaje, jeje.

Salutacions.
Pez

Berenguer ha dit...

Hola Pez,
Pues yo creo que el PP es un partido, entre otras cosas, nacionalista. Nacionalista español, claro. A la banderita de la Plaza Colón me remito.

Con lo del tan mexicano "sí se puede" me has hecho pensar en el "yes we can" de Barack Obama!

Anònim ha dit...

Benvolgut Berenguer,
Ja m' explicaràs qui és en PEZ que sempre s' avança a tot comentari.
Jo per en Rajoy no hi tinc cap simpatia, però espero que retalli tant com sigui posible l' avantatge que li porta l' embustero...si empaten millor que millor.
El matrimoni al 96 no sé si és per tancar-se a l' armari i no sortir-ne...o una simple desviació de registrador. Ell sabrà.
Les idees clares si que les han de tenir..."ni contigo ni sin ti".
Quina gent !
Salut i independència!
Cesc.

Anònim ha dit...

> Ja m' explicaràs qui és en PEZ que sempre s' avança a tot comentari.

Berenguer, si resulto impertinente ya me lo dices con toda confianza. Nunca pensé que tuviera que esperar más o menos para escribir algo.

Pez

Anònim ha dit...

Benvolgut Pez,
A mi no em molestes pas, ni et trobo impertinent.
Només em tens intrigat.
Veig que ets puntual amb les insersions, només això.
Salut!
Cesc.

Anònim ha dit...

Ah, comprendo. Gracias, Cesc. :)

Me gusta leer lo que escribe Berenguer, por eso vengo de vez en cuando a ver qué preparó. No hay gran cosa que decir de mí, solo que soy un madrileño (algo desperdigado, eso sí) al que le gusta el catalán.

Salut.
Pez

Berenguer ha dit...

Querido Pez,
Cómo voy yo a censurar las intervenciones de uno de mis más fieles seguidores y comentadores!
Comentad todo cuanto querais, siempre, como es norma, con respeto y educación.

Un abrazo!

Kostas ha dit...

Estic plenament d'acord amb Berenguer quan afirma que el PP és nacionalista espanyol crec qu és ben evident. No perque sigui l'antítesi dels nacionalismes periferics no el converteix en anti-nacionalista tot el contrari.