2.3.08

Normalització Lingüística i Internet

Internet et retrata, Indiano. Fins i tot retrata el que pensaves quan Internet no era un instrument popular, el 1994.

En aquest cas, pots estar orgullós de ser esclau d'unes paraules que, davant dels que posen en dubte un model d'èxit, reivindiques amb molt de gust. I sempre amb ironia.

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Normalizacion/linguistica/elpepiopi/19940323elpepiopi_3/Tes

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Esto de la lengua es como las peleas entre divorciados, esas típicas en las que se pone a los hijos como elemento de batalla de los adultos. :(

Hace poco convencí a unos contertulios de que lo mejor que le podría pasar a los españoles en materia lingüística es que a todos los niños se les enseñaran, aunque fuera solo dos o cuatro horas por semana, tanto su lengua local como el español, y para quienes no tengan más lengua local que el español, una de las otras tres lenguas del Estado, a su plena elección. Son nuestras lenguas y hay que conocerlas. Si en un colegio catalán encuentran unas horas, las que sean, para dar clases de español (además de las horas que supongo que dedican a su idioma materno/local), no veo motivo alguno para que los alumnos que solo hablan español no encuentren las mismas horas para aprender otras lenguas españolas.

Creo que algo así cambiaría en cuestión de veinte años el panorama actual sobre la percepción de las lenguas en España, que me parece desolador.

Seguiré soñando.

Pez

Berenguer ha dit...

Ay Pez, si todo el mundo tuviera esta apertura de miras respecto a las lenguas, otro gallo cantaría.

Yo creo que el de Suiza es, por ejemplo, el modelo a seguir en cuanto a respeto y enseñanza de la diversidad de lenguas dentro de un estado. Pero claro, resulta que al PSOE andaluz lo ponen a caer de un burro por sugerir que se pueda enseñar alguna de las lenguas del estado en las escuelas oficiales de idiomas, y si existe demanda suficiente!

Anònim ha dit...

Pues eso, que a seguir soñando. :(

No terminamos de aprender lo importante que es la lengua de nuestros padres, la que se mama, y no parece que haya gran interés en estimular ese aprendizaje. Lo importante acá es poder discutir, gritar (como yo a veces, jeje).

Pez

Anònim ha dit...

Berenguer,

Brutal el teu escrit a El País ("el periódico global...").

Sobre el model lingüístic suís, és prou bo, però no el veig factible a l'Estat espanyol. Allà, per començar, no hi ha uns "castellans" dominants amb tota la maquinària de l'Estat al darrera ni uns perifèrics rondinaires. Cadascuna de les llengües és predominant en la seva àrea, i el respecte a la cooficialitat de les tres llengües en aspectes com per exemple l'etiquetatge és absolut (per llei però també per convicció).
Crec sincerament que no podem esperar res de l'Estat espanyol, que ni tan sols inclou les llengües oficials (diferents del castellà) a les webs de la Casa Real (www.casareal.es) o del Congreso de los diputados (www.congreso.es). Quin contrast quan entrem a la web del parlament escocès, que entre altres idiomes es pot consultar parcialment en català. (http://www.scottish.parliament.uk/vli/language/catala/index.htm)

Salut!

Jan

Berenguer ha dit...

Jan

Benvingut al blog, i gràcies per opinar amb criteri.
La qüestió que planteges, sobre què es pot esperar que esfacia a Espanya en aquest tema, és clau. I la pregunta resum podria ser: haurem de recitar sempre a Maragall i la seva "Oda a Espanya"?