L'Indiano es permet escriure'ls aquesta nota postelectoral conjunta, ja que sembla que s'ajudaran mútuament a formar un grup propi a les Cortes per fer la travessa del desert. Ara mateix, cal dir, però, que el grup parlamentari que volen muntar sembla el Rai de la Medusa.
Quina castaña!!! No perdin esperança, però, perquè ja se sap que la política és terreny abonat pels enterraments prematurs i les aus fènix. Qui li hagués dit a Miterrand, després d'haver obtingut resultats ridículs durant anys (des del 1965) enfront el gaullisme, que aniria de derrota en derrota fins a la victòria de ser president de la République de 1981 a 1995!
Quin avorriment, jove Herrera, compartir escó amb aquest asturià de nom Llamazares, que, donat el seu fracàs, renuncia a encapçalar el partit, però no a la poltrona. Hi ha coses, però que no canvien: en coherència amb la tradició d'acció unida i decidida de l'esquerra, sembla que vostè i l'asturià ja votaran diferent en l'elecció de Bono com a President del Congreso. Sens dubte, és difícil competir en condicions amb aquesta llei electoral, però caldria fer una reflexió sobre els missatges i postulats que defensen, i la quantitat de seguidors que tenen. La qüestió és perquè sempre perden, i fa anys que, engruna a engruna, perden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada