Vostè, gat vell de la política professional, ja deu haver analitzat, a hores d'ara, com li haurien anat els resultats si la malaltia no li hagués fet cedir durant uns dies la primera plana de la campanya als seus federats de CDC. Una setmana mal comptada amb vostè convalescent, i els seus amics de CDC, Artur Mas i Pere Macias, en van tenir prou per muntar un sarau de malentesos i vocació sucursalista. Quina llàstima: havia aconseguit foragitar del seu equip de campanya l'anti-Rei Mides de CiU, aquest personatge del tardopujolisme que tot el que toca ho converteix en (pip!).
Però pel que sembla la campanya que li ha dirigit Joana Ortega tampoc no li ha servit per créixer. Queda certament bé poder explicar que s'ha resistit a l'onada de bipolarització PSOE-PP, però vostè sap, diputat Duran, que s'han escapat gairebé 60.000 vots, i que a cada bugada es van perdent llençols, i que sembla difícil que la Casa Gran, en mans d'una colla de talibans estèrils, pugui ser sostenible a mig termini.
La qüestió, diputat Duran, és com fer perdurar el Pujolisme (o la seva concepció, la seva idea de país) sense Pujol, de la mateixa manera que encara avui els gaullistes saben guanyar encara a França amb una certa idea de França. Permeti, diputat Duran, que l'Indiano exhibeixi una mica la seva francofília. Charles de Gaulle comença el primer volum de les seves memòries de guerra --L'Appel-- amb aquest paràgraf:
"Toute ma vie, je me suis fait une certaine idée de la France. Le sentiment me l'inspire aussi bien que la raison. Ce qu'il y a en moi d'affectif imagine naturellement la France, telle la princesse des contes ou la madone aux fresques des murs, comme vouée à une destinée éminente et exceptionnelle. J'ai d'instinct l'impression que la Providence l'a créée pour des succès achevés ou des malheurs exemplaires. S'il advient que la médiocrité marque, pourtant, ses faits et gestes, j'en éprouve la sensation d'une absurde anomalie, imputable aux fautes des Français, non au génie de la patrie. Mais aussi, le côté positif de mon esprit me convainc que la France n'est réellement elle-même qu'au premier rang: que seules de vastes entreprises sont susceptibles de compenser les ferments de dispersion que son peuple porte en lui-même ; que notre pays tel qu'il est, parmi les autres, tels qu'ils sont, doit, sous peine de danger mortel, viser haut et se tenir droit. Bref, à mon sens, la France ne peut être la France sans grandeur."
Charles de Gaulle, Mémoires de guerre, tome 1, Plon, 1954
L'Indiano creu, diputat Duran, que probablement vostè tingui molt a dir en la pervivència de CiU, perquè encarna una certa idea de país que és el lloc comú de molts votants de CiU i el PSC. La qüestió és si la seva salut i, sobretot, els seus estimats amics federats li deixaran jugar la partida.
Foto: parlament.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada