No siento las piernas

7 de febrer de 2002

No pots més. Però has de poder més. Recorda. Una altra espantá, i al carrer. No et pots permetre ensopegar de nou. Sobretot, no et dóna la gana ensopegar de nou. Si has tornat al front és perquè has volgut. És el teu repte. O sigui que aixeca't. A veure, necessites fil directe amb alguna cosa coneguda. El cafè internet aquell que vas descobrir el cap de setmana passat no queda lluny. T'hi encamines carregant el portàtil, enfilant l'odiosa avinguda Chapultepec, saltant per entre els bassals de brutícia i els cotxes que fan sonar el claxon. Alces la vista i veus l'avió d'Iberia, que tot just ara tomba cap a l'est per aterrar a l'aeroport. Aquest és el que avui, al voltant de les nou, s'enlairarà cap a Madrid. Tens ganes d'anar a l'hotel, fer la maleta, agafar un taxi cap a l'aeroport, i pujar el primer avió que et porti cap a la vella i estimada Europa. Però continues cap a al cafè internet, hi entres. A dalt, en un racó, queda un ordinador lliure. I ja està. Aquí, en aquesta petita i minsa intimitat, amb les mans damunt el teclat, et connectes al teu correu, comences a escriure (encara no saps a qui, és igual), i plores. Plores sense sanglots, dolçament, deixes anar la tensió que portes a dins a través de les tecles i dels ulls.

Acabes de sortir d'una reunió amb un dels taurons de recaptació. És una dona alta i seca, que fa 25 anys que treballa a l'àrea de "cobranza" (recaptació). Ella sap molt bé que és absolutament decisiva per al tros de projecte del qual ets responsable: és l'encarregada de "Informática y Registro de la Cartera" a nivell central, és a dir, la persona que té la clau sobre l'única informació concentrada de la situació de cobraments de la seguretat social mexicana.

El teu discurs amable i seductor, avui, no ha funcionat amb aquest tauró. Quan li has exposat el diagnòstic sobre les subdelegacions, t'ha despatxat amb un, "muchacho, a ti en las subdelegaciones te turistearon". És dir, que segons ella, a les subdelegacions t'han pres el pèl. Tot seguit ha continuat l'atac traient d'entre unes piles de paper al seu costat, com per art de màgia, papers, escrits, xifres...Tu ho has contemplat amb un mig somriure, descol·locat per l'allau de dades, xifres, acrònims, i agressivitat. Però l'estocada ha estat quan t'ha entregat l'estadística que li havies demanat sisplau que et tingués per avui, sobre els deutes pendents de cobrament en les tres subdelegacions que et toca analitzar: Tijuana, Tampico, i Tlalnepantla. "Ah, cierto, tus datos sobre mora en las subdelegaciones, sí, como no, ahí la tienes", et diu assenyalant tres expedients gruixudíssims que queden a la teva dreta, a la cantonada de la taula. Aleshores sí que t'ha caigut l'ànima als peus: t'ha preparat l'estadística en paper, en paper! No en format que et permeti explotar-ho excel, access, el que sigui. No. La mala bèstia ha imprès totes aquestes dades en paper. Llistats i llistats de dades, en paper amb membret. Has tret forces de flaquesa per demanar tímidament si podries abusar de la seva amabilitat per demanar-li que aquestes mateixes dades, te les pogués tenir en format electrònic, amb CD, demà al matí. T'ha dit que sí amb una acusada displicència, t'ho tindria. Bé, això potser et servirà per salvar les naus, i aconseguir treure algunes conclusions de l'anàlisi aquest cap de setmana.

El problema no és el que has passat avui, o la tarda nit que t'espera. Avui potser anirà bé, i tornaràs a dormir a l'hotel abans de les 11. La qüestió és que només fa tres setmanes que vas tornar, després del Nadal. Pensar que això ha de durar fins al maig, bufff! Que lluny que queda el maig! Però aguantes. El respir del cafè internet et va molt bé. Li has escrit a la Laia, que segur que et contestarà avui, carregant les seves paraules de sentit comú i esperit positiu. Surts altre cop a la voràgine de l'Avinguda Chapultepec, i saltes dins un dels "peseros" (minibusos) que van cap alcentre. Prepares els dos pesos -l'equivalent de 7 cèntims d'euro- mentre li cantes la direcció, "Chapultepec i Frontera, de favorcito", al conductor. T'asseus a la cantonada d'un dels bancs del pesero- ha de ser la cantonada, perquè les cames no et caben en aquests bancs estrets, fets pels locals- i recuperes forces en el trajecte fins a l'oficina. S'està ponent el sol per entre els núvols de fum de l'avinguda. Ja falten menys hores per acabar el dia.