9.12.10

Felicitats, И́сер Даниело́вич!


94 anys no són pocs.

I gràcies!

Si hi ha alguna rossa que m'hagués agradat lligar-me, és Marilyn Maxwell a Champion

Si hi ha un tret físic que m'hagués agradat tenir, és el teu clotet a la barbeta.

Si tinc un heroi d'infantesa, és Spartacus.

Si hi ha algun acte de valentia que m'agradaria imitar, és la rehabilitació que vas fer de Dalton Trumbo, fent-lo aparèixer amb el seu nom real als títols de crèdit de Spartacus, com a guionista.

Si hi ha algun western que m'agradi, probablement hi vares participar tu.

Si hi ha alguna pel·lícula que m'ha marcat, és Paths of Glory.



Gràcies.

Foto: cinemaisdope.com

5 comentaris:

PS ha dit...

Oh, a mi m´agarada molt més ell que no l´estirat del seu fill. No suporto quan el Michael posa els dits a dintre les copes de vi!!!

Veig que les bones temperatures del pont t´han fet treure el nas a fora... així m´agrada!

Berenguer ha dit...

Discreta A.,

No saps com m'agrada retrobar-te de comentarista en aquesta nova etapa del blog.

Forçosament, sempre seré un indiano, però ha arribat el moment de prendre les regnes del meu destí, i alliberar-me de personatges.

I sí, MIchael Douglas no m'agrada tant com el seu pare. Crec que no és, ni de lluny, tant bon actor, ni té tants registres diferents, com tenia el seu pare.

PS ha dit...

Doncs no saps tu com m´agrada a mi sentir-te dir el que dius amb tanta contundència i seguretat.
M´agrada el nom del blog també, i el lloc, de fet no he marxat mai d´aquí ;-)

Montserrat ha dit...

Eiiii has retornat i jo sense saber-ho. He entrat de casualitat. Me n'alegro molt de retrobar-nos per la blogsfera. Portar les regnes, siguin quines siguin, sempre és interessant.
Doncs a mi si que m'agrada el fill, el Michael. I molt. Jo tinc especial predilecció pels fills de... (ufff sóna malament, però ja m'enteneu) potser perquè jo sempre he crescut sent filla de... (ara sona pitjor, però també m'enteneu).
Tenir pares brillants fa que per molt bo que sigui el fill mai és com el pare i sempre se'l compara. Creieu que sé del que parlo. Per això tinc predilecció pels fills i m'els miro sempre amb bons ulls.
Montserrat

Anònim ha dit...

:-)

yuuuupy!! au, tots a cavalcar, prenent entre les nostre lectures les regnes del destí!!

Yahooo folks!!