El que té Nadal a la meva edat és mirar-s'ho des del mig de la vida.
M'adono, aquest Nadal, que les festes t'ajuden a prendre consciència de la posició que ocupes en l'esquema familiar.
Ajudes els petits a fer el pessebre, a guarnir l'arbre, mentre vas mirant les cadires buides i tens un record pels que ja no hi son.
Aquest any he fet dues coses que havia vist fer a d'altres, i m'han tocat a mi. I aclareixo que quan dic "m'han tocat" no és pejoratiu.
Des que ens falta la Tieta Lola no matem el gall a la pica de la cuina, així que d'aquesta feina me n'he lliurat.
En canvi he gaudit netejant d'ossos i col·locant la carn d'olla a les safates, que és una tasca reservada als escollits.
I dient un vers de Nadal amb el que recordem el Tiet Josep, que també ens falta.
"Companys alcem les copes
Plenes d'ardenta saba
I a l'ensems que brindem per Catalunya
Jurem
Per la memòria dels nostres pares
Que un dia serà lliure!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada