Tarda de diumenge

Tarda de diumenge. Queda una hora de llum, i surto amb l'Atila ben guarnit amb gorro, jaqueta, i les seves vambes favorites. Em costa fer-li entendre que hem d'anar al parc d'una mica més enllà , però accepta dient "Jooo...".

Hi ha una fantàstica llum rogenca als núvols damunt el parc, i cap a l'est, una espectacular lluna plena que surt per darrere el Pavelló de Lactància. Aconsegueixo que l'Atila es fixi en ambdues coses després de jugar a pilota una bona estona. A la zona de jocs, una parella que parla francès. Ens somriem veient com el seu menut, que amb prou feines camina, persegueix la pilota. Tinc la temptació de parlar-hi, però prefereixo respectar aquella quietud serena i màgica de la tarda.

Es comença a fer fosc i tornem cap a casa (Jooo...). A sota el Pavelló Cambó cridem i ens aturem a sentir l'eco. Dos nois que van en monopatí semblen abandonar la típica indiferència adolescent i es posen a riure sentint-nos cridar.

Passem per la botiga dels pakistanesos. Necessito un api per fer la recepta de cua de bou que m'he proposat fer aquest matí. Cua de bou amb cervesa negra i mel. M'agrada, els diumenges d'hivern, poder fer aquests plats que necessiten hores i hores d'olla, de xup-xup. Deixaré reposar el plat, i ens el menjarem demà.

El pakistanès, un home gran, em cobra, i li dóna tres grills de mandarina a l'Atila, que els agafa mig sorprès. Li dóna les gràcies, i sortim cap al carrer. L'Atila es menja amb extranya delicadesa, un a un, el grills de mandarina, sense que el suc li regalimi gaire per la barbeta. Jo l'observo orgullós de veure com menja fruita. M'agafa la ma amb força mentre caminem cap a casa.