24.12.10

Si m'haguessis fet néixer...

L'Eduard Segarra envia avui vigília de Nadal aquest poema, que m'ha agradat molt.

I el comparteixo amb els lectors -amics i no amics, silents i xerraires, novells i veterans, passavolants i fidels...com a mostra d'estima.

Bon Nadal amics.


"Si m' haguessis fet néixer...



Si m'haguessis fet néixer gra de blat,

que seria senzill d'arribar a ser espiga!

Llucar,néixer, florir en l'aire assolellat,

entre olivers, en una terra amiga.



Si m'haguessis fet néixer raig de llum,

d'aquesta llum, Déu meu, que a tu no t'enlluerna,

m'hauria estat donat de no triar el meu rumb;

el meu destí fora una recta eterna.



Però m'has creat home, fecund, fort.

Has obert un camí a la meva mesura,

i cada instant he de buscar l'estel del nord

en la nit nostra, però obscura.



Tinc por- tinc confiança.

Servitud no hi hauria més dura que la de l'home lliure

si,tant mes fatigat com més s'hagués perdut,

pogués perdre el repòs del teu somriure.



MÀRIUS TORRES(26 desembre 1936)

3 comentaris:

Pais secret ha dit...

Bon Nadal Berenguer.

una abraçada.

aixetaire ha dit...

Bon Nadal!

Montserrat ha dit...

Jo hagués enviat "Ho sap tothom i és profecia" de J.V. Foix, la trobo molt bonica. Val a dir que aquest poema també és molt bonic.

Bon Nadal

Montserrat