4.11.08

Melons per obrir

"Mira, los melones son dificilísimos de comprar. Quizás lo más difícil de comprar que hay, si te paras a pensarlo. No pasa como con las manzanas, no hay modo de saber lo que tienen por dentro. A mí me cuesta menos trabajo comprar un coche que un melón. Una casa, que un melón. Si una de cada diez veces salgo de la tienda con un buen melón en las manos, me doy con un canto en los dientes. Lo huelo de cerca y de menos cerca, lo aprieto por las dos puntas con el dedo gordo, agarro otro, lo huelo, lo aprieto por las puntas... Así hasta ocho o diez melones, antes de decidirme por uno de ellos, y luego me lo llevo a casa y lo abro para la cena y resulta que no sabe a nada y que está duro como una piedra. Qué quieres que te diga: todos nos equivocamos con los melones. El ser humano no está hecho para comprar melones."*



*Roth, Philip. Patrimonio. Una historia verdadera. Seix Barral. Barcelona. 2003. p: 207.

4 comentaris:

aixetaire ha dit...

Esperem que no ens surti cogombre :-)

Berenguer ha dit...

Això mateix, Aixeta de piu, això mateix. A mi els messies sempre em fan un pel de respecte, encara que els doni suport la Scarlett Johansson. Ara, li haurem de donar "tantita chance", oi?

CRIS ha dit...

Una chance a Obama, ja se què és ser molt innocent,però m'agradaria què amb Obama hi hagués un canvi, encara Bush ha deixat el pais amb un caos què haviam quí ho arregla.
Però, please, Obama es mereix una chance!!!.Espero què realment sigui un home amb "baraka".
Ptn

Berenguer ha dit...

Tu t'ho dius tot Cris.

L'Indiano, de la mateixa manera que no creu en "les grans esperances blanques", és escèptic amb aquesta "gran esperança negra".

Ho té tot per demostrar, com un meló que fa una patxoca excel·lent, acabat de comprar. caldrà veure com surt.

I una altra cosa: un meló no és un àpat. No esperem redemptors: salvem-nos cada dia, i esperem el millor.