Estimar el "tl"

El grau d'integració d'un expatriat a l'Altiplà es pot medir, entre altres coses, per la seva capacitat de pronunciar paraules i topònims en Nahuatl correctament.

Quan els conquistadores varen arribar a l'altiplà, van trobar-se que la lingua franca de tota mesoamèrica era el Nahuatl. Aquella llengua els era molt útil per seguir conquerint terres a nord i sud, tot i que tenia aquell carai de fonema "tl" al final.

Un pensaria que el Nahuatl no és tant important al Mèxic del segle XXI. Doncs sí que ho és. Del conjunt de la població que es reconeix com a indígena (uns 12 milions de persones), 1,5 milions tenen el Nahuatl com a primera llengua. Per damunt d'això, però, les paraules d'arrel nahuatl trufen abundantment el castellà que es parla a molts racons del país, sobretot el centre i el sud.

Tornem al Nahuatl com a sensor de la integració a Mèxic. Si per exemple un és capaç de pronunciar, sense embuts ni dubtes, i correctament, les següents paraules, ja té molt de camí recorregut. Proveu-ho:

Citlaltepetl

Tlalnepantla

Ixtaccihuatl

Popocatepetl

Xocolatl

Tomatl

Ahuacatl

Difícil, oi? És per això, que en els tres darrers casos (i en molts altres), els conqueridors van acabar substituïnt l'impronunciable "tl" final pe "te", donant nom així a aquestes delicioses menges.

L'Expatriat, donat que en aterrar a l'Altiplà va viure durant unes setmanes al carrer Ixtaccihuatl, i no suportava que se'n fotéssin quan provava de pronunciar l'impronunciable, s'hi va esmerçar tant que en alguns mesos ja havia aconseguit admirar algún nadiu. No tot era qüestió d'orgull lingüístic, però: ser capaç d'entendre i d'utilitzar amb desimboltura paraules d'arrel nahuatl, ajudava a crear un clima de confiança que era de gran ajuda en les sempre complicades relacions d'amor-odi que els mexicans estableixen amb els originaris de la Madre Patria.

Potser no deu servir-li de res, oi, però l'Indiano, d'entre totes les coses que va aprendre a l'Altiplà, està molt content de saber que un zopilote és un voltor, un escuincle és un marrec, o un guajolote és un gall d'indi

Potser no li serveix de res, és veritat. De què serveix, fet i fotut, veure teatre, o llegir filosofia, o saber a quin poble francès vivia Tarradellas durant el seu exili, o parlar en català, podent parlar en anglès.