27.10.08

Estimar el "tl"

El grau d'integració d'un expatriat a l'Altiplà es pot medir, entre altres coses, per la seva capacitat de pronunciar paraules i topònims en Nahuatl correctament.

Quan els conquistadores varen arribar a l'altiplà, van trobar-se que la lingua franca de tota mesoamèrica era el Nahuatl. Aquella llengua els era molt útil per seguir conquerint terres a nord i sud, tot i que tenia aquell carai de fonema "tl" al final.

Un pensaria que el Nahuatl no és tant important al Mèxic del segle XXI. Doncs sí que ho és. Del conjunt de la població que es reconeix com a indígena (uns 12 milions de persones), 1,5 milions tenen el Nahuatl com a primera llengua. Per damunt d'això, però, les paraules d'arrel nahuatl trufen abundantment el castellà que es parla a molts racons del país, sobretot el centre i el sud.

Tornem al Nahuatl com a sensor de la integració a Mèxic. Si per exemple un és capaç de pronunciar, sense embuts ni dubtes, i correctament, les següents paraules, ja té molt de camí recorregut. Proveu-ho:

Citlaltepetl
Tlalnepantla
Ixtaccihuatl
Popocatepetl
Xocolatl
Tomatl
Ahuacatl

Difícil, oi? És per això, que en els tres darrers casos (i en molts altres), els conqueridors van acabar substituïnt l'impronunciable "tl" final pe "te", donant nom així a aquestes delicioses menges.

L'Expatriat, donat que en aterrar a l'Altiplà va viure durant unes setmanes al carrer Ixtaccihuatl, i no suportava que se'n fotéssin quan provava de pronunciar l'impronunciable, s'hi va esmerçar tant que en alguns mesos ja havia aconseguit admirar algún nadiu. No tot era qüestió d'orgull lingüístic, però: ser capaç d'entendre i d'utilitzar amb desimboltura paraules d'arrel nahuatl, ajudava a crear un clima de confiança que era de gran ajuda en les sempre complicades relacions d'amor-odi que els mexicans estableixen amb els originaris de la Madre Patria.

Potser no deu servir-li de res, oi, però l'Indiano, d'entre totes les coses que va aprendre a l'Altiplà, està molt content de saber que un zopilote és un voltor, un escuincle és un marrec, o un guajolote és un gall d'indi

Potser no li serveix de res, és veritat. De què serveix, fet i fotut, veure teatre, o llegir filosofia, o saber a quin poble francès vivia Tarradellas durant el seu exili, o parlar en català, podent parlar en anglès.

6 comentaris:

de l'aixeta de piu ha dit...

Déu ni do també el que em va costar a mi pronunciar bé els noms dels dos volcans. I zopilote, aquesta no la sabia, me l'apunto.

Això de la curiositat per la llengua és quelcom poc compartit, moltes vegades em sorpren que jo mateix sàpigui més sobre l'origen de les paraules mexicanes que els propis mexicans, quins ahucatls :-)

Berenguer ha dit...

és que reconèixer que l'indígena els ha "contaminat" el seu castellà, els costa a alguns, perquè no dir-ho.

Mira, m'inspires un post sobre recisme a Mèxic.

Una abraçada

fellah ha dit...

Racisme a Mèxic? que dieu? Es "diferència social"? Clar, el problema és que tots els pobres son morens i els rics i la part cultural de nivell encara és "europea".

Sobre les paraules, doncs hi ha com 64 llengües, tanmateix el Nahuatl és la més estesa...

Xitomatl (jitomate i tomàquet per vosaltres, que el nostre és verd i no té res a veure amb el vermell)

Papalotl (us sona? Papallona ;-)

I per últim us deixo un parell de coses:

Tzin que és ocell en Purepecha. Com Tzin Tzun Tzan (terra de colibríes)

Raramuri ("peus voladors" que sons els indigenes de Chihuahua)

Per acabar hi ha una wikipedia en nahuatl

http://nah.wikipedia.org/wiki/Cal%C4%ABxatl

I un article sobre les llengües de Mèxic:

http://es.wikipedia.org/wiki/Idiomas_de_M%C3%A9xico


I ja per acabar el Racisme Català... el coneixeu? Sense molestar, però a mi que tinc cara de moro i fa temps portava cabells llargs, m'han dit de tot. Per altra banda "Xarnegos" i "Catalans de debó"

Com diu la dita "en todos lados se cuecen habas".

PD. Jordi Soler també fa referència a aquest racisme a llibre dels Rojos de Ultramar.

Records

Pablo Cruz

enric ha dit...

Una senyora madrilenya d'aquelles que porten anys i panys vivint aquí sense que se'ls escapi ni tan sols una vegada dir "adéu", s'indignava quan anava a Madrid i li deien que tenia accent català... I és que, com molt bé diuen en castella, "todo se pega menos la hermosura".

Per cert, al citar en Fellah el mot "papalotl", m'ha tornat a la memòria l'impagable Pròleg que l'Avel·lí Artís va escriure per la seva novel·la "Paraules de Opoton el Vell", on la coincidència d'aquest mot amb el català "papallona" el va fer il·lusionar pensant que n'hi haurien més i que, potser, tal i com ell novel·la, hi hauria hagut algun contacte entre catalans i asteques.

Geococcyx ha dit...

Una altra curiositat és l'intercanvi entre el nàhuatl i l'espanyol en el cas del guix, el d'escriure a la pissarra. Mentre els espanyols diuen tiza, que ve del nàhuatl tízatl, els mexicans diuen gis, que ve del llatí gypsum, i té la mateixa arrel que guix. Els americans s'han quedat amb el gypsum, i els europeus amb el tízatl!

fellah ha dit...

Ei penya,

Potser perquè tizatl és més aviat de color negre, vull dir el carbó.

"Atiza el fuego"... o sigui fica-li aire per a que no s'apagui.

Tizo, aquell que li "atiza" a la Marihuana

Tiznado, dues coses la bona i la dolenta; la primera és aquell que està ple de cendra; la segona és aquell que és un cabró.

Coses...

Salut

Pablo