14.10.08

Guanajuato

Del molt recomanable circuit de ciutats colonials de l'altiplà, probablement Guanajuato n'és la ciutat més humana.

Patrimoni de la humanitat, està prou neta, sí, però té la necessària brutícia als carrers per a no semblar un decorat rellepat i preparat per al turisme, com li passa, per exemple, a San Miguel de Allende.


Guanajuato té a més una altra característica que la diferencia d'altres ciutats colonials, i és el seu traçat poc endreçat, que renuncia a les quadrícules per adaptar-se a la seva orografia costeruda.


Què val la pena veure? Sens dubte, el mercat cobert, amb un cert aire afrancesat, ple d'olors i colors extraordinaris, la Alhondiga de Granaditas, farcida d'història, i les delicioses placetes de formes irregulars que esquitxen el centre.




O sia que Guanajuato és viva, tot i que un dels seus grans atractius turístics són les mòmies que s'hi conserven. No es tracta, com podria pensar-se, de mòmies prehispàniques, sino d'una curiositat química: en un dels antics cementiris de Guanajuato, va resultar que la composició de la terra mantenia en un excel·lent estat de conservació les persones que s'hi havien enterrat.

Per a l'expatriat aquell museu, en visitar Guanajuato, no va ser cap atractiu. Per a mòmies, ja tenia les d'alguns funcionaris de l'administració pública mexicana, d'ideari perfectament conservat en el formol priista, amb qui havia de torejar.

Tampoc no va tenir ocasió de visitar la ciutat en els dies del Festival Cervantino (que aquest any ha tingut Catalunya i Campeche com a convidats d'honor), ja que la ciutat quedava massa atapeïda pel seu gust. Era un gran plaer, en canvi, triar alguns dies de novembre per escapar-s'hi, i seure a prendre alguna cosa en els animadíssims cafès del centre. Fins i tot hi havia ocasió de sentir els acords de la inefable Estudiantina de la Universidad de Guanajuato.

To i que sí, incomprensiblement, la tuna us provoqués al·lèrgia, sempre sempre podeu recórrer a associar Guanajuato amb un dels seus insignes vilatans, Jorge Negrete.




Fotos: Jon Melnick i Marko Mozetic a Trekearth.com, atractivosturisticos.com, terragalleria.com

7 comentaris:

Geococcyx ha dit...

M'ha agradat molt la primera foto: el blau del cel, els núvols, les muntanyes: els cels de Mèxic que no havia vist enlloc. I la ciutat arredossada al peu de les muntanyes. De Guanajuato tampoc no m'agraden les mòmies, ho sento per la cosa ètnica i popular tan exaltada.

El mercat cobert és el Mercado Hidalgo, ben interessant. El que no m'agrada de Guanajuatoguanajuato :-) són les caravanes de cotxes i "camionetes" que pugen i baixen pels carrerons principals de la ciutat, escampant aquells vapors de benzina que no et queda més remei que respirar. Haig d'anar a León a comprar-me unes sabates que no trobo per aquí, aviam si torno a Guanajuatoguanajuato...

Per cert, a aquesta ciutat hi ha una gelateria que ven... gelat d'avellana!!!, rara avis per aquestes terres. Salut Indiano.

Berenguer ha dit...

És curiós Geo, perquè quan vaig trobar la foto, vaig pensar en tu i en els cels de l'altiplà que tant t'agraden.

Jo enyoro el vent fresc de novembre, l'extraordinària llum, i l'ambient sec d'estar per vora els 2000 metres d'alçada. I naturalment, la "paleteria" (geladeria) davant del Tetro Juárez! Les meves "paletas" favorites eren les de maduixa, amb grans trossos de fruita dolça amb què em tacava sistemàticament.

Molta salut per a tu també Geo!

anònim de l'aixeta de piu ha dit...

De ciutats colonials a l'altiplà n'hi he visitat unes quantes però aquesta encara no. Espero però poder anar-hi aquest Nadal.

Parlant de "paletas" i "tunas" has fet que "se me antojara una nieve", mmm...

pd: potser al geococcyx li agradaria la peli "El Santo contra las momias de Guanajuato"? :-)

Geococcyx ha dit...

AAP!: Una fusió entre el Santo i les mòmies em faria feliç com no et pots imaginar... Hi podríem afegir una de les frases favorites dels mexicans, de les que més detesto: "las cosas pasan por algo".

Berenguer ha dit...

Anònim de l'aixeta de piu,
Com deia molt bé en Geo quan escrivia, al món hi ha dues menes de persones: les que s'han rentat les mans amb una aixeta de piu, i les que no. Ah, per cert, a mí, més que las "nieves", m'agradaven els "raspados".

Ja se sap Geo, el clàssic fatalisme tant ben heretat de la Madre Patria! Per a mi la millor d'aquestes expressions és "ni modo".

Estic veient que hauré de fer un post de mexicanismes pròximament.

enric ha dit...

He picat, Indiano, quan he llegit que si “incomprensiblement” la tuna em provocava al·lèrgia...

“Incomprensiblement? –m’he dit-, però si són una colla de gamarusos que sempre canten el mateix!Deixa’m `linkar´ a `tuna´, que potser han variat el repertori.”

He picat, Indiano! ;)

Berenguer ha dit...

Enric,

Bentornat als comentaris! Més d'un deu haver picat, però ets el primer a confessar!
Si tens la sort d'anar a Guanajuato i no vols veure tunes, evita la plaça al costat del Teatro Juárez, als vespres.