Aquí, Licenciado, no aseguramos carros chocados

Ciutat de Mèxic, un dia de primavera de 2002,

Ja que, com és ben sabut, els consultors locals no funcionen, a l'expatriat, aquell dia, li va tocar anar a fer la feina que hauria d'haver fet el Rovelló Sánchez, i que aquest havia estat incapaç de fer. Tocava analitzar què era allò de "los seguros especiales", que van resultar ser totes les modalitats d'assegurament no obligatòries de la seguretat social mexicana.

Com sovint passava, el "comitè de recepció", és a dir el suposat grup de treball, estava sobredimensionat: hi havia massa gent a la reunió, presidida, per més inri per un dels grans -i perillosos- taurons del projecte, la Coordinadora de Afiliación.

Poques coses tem més un consultor, quan ha de fer feina, que li posin una patum a una reunió. En aquest cas, estàvem parlant de la que, amb temor reverencial i burleta alhora, era coneguda com "la Primera Dama", una rància funcionària de talons afilats, ungles vermellíssimes, pentinat crepat estil anys 70, i un gèlid somriure encarcarat sota múltiples capes de maquillatge.

La Primera Dama era anomenada així arran d'una broma sobre la seva longevitat en aquest món de canviants taurons institucionals que és la burocràcia mexicana. La broma -acunyada pels seus enemics de Cobranza -recaptació- feia així: "¿Porqué la Primera Dama? Porque fué la primera dama que contrató el IMSS". La senyora, efectivament, acumulava ja 32 años de antigüedad a la institució i això, naturalment, no era casualitat, sinó una combinació d'elements que val la pena assenyalar.

D'una banda hi havia la seva estudiada dualitat: el seu caràcter irascible, paternalista, prepotent envers els seus subordinats, combinat amb el seu posat ferm, tècnic i estudiadament femení amb els seus superiors.

D'altra banda hi havia el domini magistral de dos elements claus per sobreviure i progressar en la selva del "Instituto":

1-El coneixement profund de les claus tècniques i organització del negoci: en una institució en què, coincidint amb les eleccions, els caps giren cada sis anys, conservar el coneixement dels intringulis del Seguro Social la feia molt poderosa.

2-El domini de l'escenari, el cop de puny a temps, la mirada llacrimosa quan no quedaven més recursos.

Enfrontat a un tauró que no coneixia més que de referència, el jove expatriat va pensar: "A veure, mirem de centrar l'anàlisi en dos tipus d'assegurances":

-l'assegurança per a treballadores domèstiques;

-i l'assegurança voluntària de salut per a la gent sense treball formal (que representava -i representa encara- més del 60% de la població), que feia una sol·licitud d'addhesió voluntària i passava un examen mèdic per veure si eren admesos per a contractar l'assegurança, anomenada "Seguro de salud para la familia".

Després de les salutacions protocolàries, el jove prengué aire i posà damunt la taula la primera pregunta, que portà a una conversa, diguem-ne, curiosa:

-Licenciada, ¿Porqué en la Subdelegación San Ángel hay solamente 17 aseguradas en el régimen de trabajadores del hogar?

-A ver, Licenciado, pero ¿No sabe usted que está carísimo el servicio? Hasta 100 pesos (equivalència al seu moment: 12 euros) al día se están pagando! ¿Quien va a asegurar a esas muchachas?.

-Ah claro, claro Licenciada....

-Licenciada, ¿ Y porqué se rechazan más de la mitad de las solicitudes de seguro de salud para la familia en esa misma subdelegación?

-Pues mire, no sé como será allá en España, Licenciado, pero aquí en México no aseguramos carros chocados.

I després d'unes paraules contemporitzadores del consultor, i una diatriba de la Primera Dama en defensa dels seus mètodes de treball i criteris d'admissió d'assegurats, la reunió es va acabar.

Nota: la tauró, 6 anys més tard continua a l'IMSS, i fins i tot ha pujat de categoria.

Foto: viquipèdia