Com fer turisme a Mèxic DF, i sobreviure a l'intent

Sovint l'Indiano és qüestionat per familiars, amics, coneguts i saludats respecte l'organització d'una visita turística a la Ciutat de Mèxic. La primera, inevitable, i de vegades única pregunta, és el gran tema, EL TEMA: la seguretat.

Li han fet la pregunta tant sovint, que podria estandaritzar la resposta en un contestador, però de manera resumida, sobre fer el turista a la ciutat de Mèxic calen tres consideracions prèvies, un decàleg, i una conclusió.

Tres consideracions prèvies

A-La ciutat de Mèxic és una de les grans ciutats del món, en un dels països més desiguals del món: això implica que per fer-hi turisme, s'han de tenir unes precaucions que a Barcelona, per exemple, no calen.

B-Tenir precaucions no vol dir anar amb por. Si tens por d'anar a un lloc, no hi vagis: hi ha milions d'altres indrets, a Mèxic mateix, o a la resta del món, per fer turisme. De fet, a Mèxic, amb l'excepció de les ciutats frontereres, i la Ciutat de Mèxic, i algunes zones conflictives de Chiapas, Oaxaca i Veracruz, els nivells de seguretat són molt alts. En definitiva, si l'únic que et preocupa d'un indret que vols visitar per plaer és la seguretat, no hi vagis.

C-Si decideixes visitar la Ciutat de Mèxic, aplica la vella consigna de "allá donde fueres, haz lo que vieres": gaudiràs d'una ciutat desconeguda i meravellosa. Per fer-ho amb més garanties, l'Indiano et recomana seguir els següents criteris i consignes de seguretat bàsics. No te'ls prenguis en broma: si vols fer esports d'aventura, fes tirolina al LLuçanès.

Decàleg Indiano de seguretat del turista a la Ciutat de Mèxic

1-Mai no agafis/aturis un taxi al carrer. Agafa un taxi de l'hotel -sí, és més car, però no estalviis en seguretat-, o truca un taxi "de sitio" -radiotaxi-, o, si ets a un restaurant, demana que te'n truquin un. Hi ha dues companyies de radio taxi de plena confiança, que t'atenen a qualsevol punt de la ciutat: Taximex i Servitaxi.

Perquè no pots agafar un taxi al carrer?

Perquè un dels delictes més comuns contra els turistes es produeix quan aquests agafen un taxi al carrer. En aquest taxi, en comptes d'haver-hi un taxista, hi ha un xoriço que al cap de dos carrers fa pujar un compinche. Els dos "taxistes" es dedicaran a retenir l'incaut turista durant unes hores, en un passeig forçat per la ciutat, li demanaran gentilment quins són els "PINs" de les targetes, i el/la deixaran en calçotets/calcetes emmig d'un barri poc recomanable després d'haver-lo plomat. A aquest bonic passeig alternatiu per la ciutat, se l'anomena "secuestro exprés".

2-Si no és imprescindible, no portis targetes de crèdit, ni de dèbit a sobre. Porta a sobre la quantitat d'efectiu que creguis que necessitaràs, i un bon sobrant.

Perquè?

Perquè, en cas d'un asalto, sempre és millor poder donar una generosa quantitat d'efectiu, i quedar deslliurat d'altres conseqüències. Si portes alguna tarja de crèdit o dèbit, sempre pots ser objecte del ja comentat "secuestro exprés".

3-Òbviament, no portis res a sobre que et sabés greu que et robessin, o que pugui atraure els lladres: rellotges, joies, càmares aparatoses, documents oficials: passaport, DNI. Deixa-ho tot a la caixa forta de l'hotel. Sigues discret en el vestir. Compte sobretot amb els rellotges de marca. Hi ha una coneguda "Banda del Rolex" -no és conya-, que fa anys que opera amb gran eficàcia als barris fresa de la ciutat.

4-Si no en tens necessitat, no caminis de nit, i molt menys sol, encara que sigui per un barri "segur". Perquè? Perquè de noche todos los gatos son pardos, la ciutat està mal iluminada, i simplement, caminar de nit és un risc innecessari. Fes servir el taxi. Aquesta és una limitació de llibertat que fa molta ràbia. Però és així.

5-De manera general. No et facis el turista intrèpid, o el turista sobrat que no li passa mai res. Peca per excés de prudència, mai per defecte. Si vols aventura, vés al Pirineu. Allà sempre podràs trucar al RACC perquè et rescati. Ain't no city for intrepid tourists

6-No et belluguis amb por. La por atreu els deliqüents.

7-No agafis el metro o els busos de nit. De dia són prou segurs, però de nit...

8-Si ets víctima d'un atracament (asalto), no et facis l'heroi. Recorda que aquí, al tercer món, la vida val menys que a Europa. Em permeto recórrer a un altre clàssic de José Alfredo Jiménez.


9-Procura evitar qualsevol contacte amb la policia. Si tens qualsevol problema, només contribuirà a empitjorar-lo. És trist, però és així. És difícil ser honrat cobrant 250 euros al mes i manegant una pistola. O sigui que allunyate'n. Siguin del color que siguin. Els que van de blau (policia judicial) i de marró (policia de trànsit) són els pitjors. Si n'hi ha algun de gris (la PFP-Policía Federal Preventiva, un cos de policia militaritzada, més o menys equivalent a la Guàrdia Civil), te'n pot refiar més. Si no fós que poden ser perillosos, farien riure:


10-Porta sempre a sobre una bateria de números de telèfon del consolat espanyol, i algun altre de la Unió Europea. Són els únics que procuraran ajudar-te de veritat si has patit un problema.

Conclusió

Si vols conèixer una ciutat apassionant, magnífica, meravellosa, i endurte'n un bon record, has de jugar amb les normes de la casa, encara que no t'acabin de fer el pes.

Així podràs gaudir de coses com ara l'edifici de correus del centre històric:

San Ángel,

o una fruita fresca magnífica en un día de sol al Parque México:

Tu diràs.

Fotos: Diego Serebrisky a pbase.com