Esmorzars a San Ángel

L'ideal de dissabte que cadascú es fa depèn de molts factors (edat, hobbies, família...) però l'expatriat en tenia un d'imbatible: un matí a San Ángel.

Aquests matins tenien una deliciosa rutina. Despertar cap a les nou. Dutxar-se sense pressa. Baixar a la porteria a recollir El PAIS (edició internacional) perfectament embolicat en la seva bosseta de plàstic (molt útil en època de pluges). Posar una cafetera al foc. Sacsejar una mica la N. per fer-la llevar. Prendre un cafè. Agafar el cotxe cap al sud.

Després de 20 minuts per la jungla d'asfalt, arribaven a San Ángel, un poble de carrers empedrats atrapat a la ciutat:

Eren quarts d'onze del matí, i es trobaven amb l'Anna i l'Enrique, bons amics, al Café San Ángel, per esmorzar. I allò sí que era esmorzar, i la resta són punyetes.

L'esmorzar mexicà es composa de:

-un suc (de taronja, de toronja -pomelo-, de pastanaga, de pinya, de papaia...),

-cafè o te.

-Un plat de fruita (amb iogurt o formatge cottage)

-Un plat principal, que poden ser ous (l'Indiano, sovint, encara somia amb els huevos motuleños),



o uns chilaquiles (verdes, rojos),


o uns molletes,

Després d'esmorzar llegint el diari i xerrant, amb el sol de l'altiplà que començava a escalfar, vagarejaven dedicats a les seves dèries particulars. La N. comprava l'enèsima cistella/cistellet/cistell, que afegia a una col·lecció digna de constituir una paradeta. L'expatriat mentrestant, revisitava els seus pintors favorits per la Plaza de San Jacinto, i es deixava vèncer per la temptació de comprar alguna obra.

Just quan la calor i el cúmul de turistes començaven a apretar massa, era el moment de tornar a casa. Després d'haver esmorzat tant bé, relaxats per la caminadeta i el cel net dels dissabtes, el dubte era si preparar el dinar, o bé passar directament a la migdiada.

Fotos: saborgourmet.com; flickr.com; yahoo.com; csgastronomia.edu.mx