6.5.08

Esmorzars a San Ángel

L'ideal de dissabte que cadascú es fa depèn de molts factors (edat, hobbies, família...) però l'expatriat en tenia un d'imbatible: un matí a San Ángel.

Aquests matins tenien una deliciosa rutina. Despertar cap a les nou. Dutxar-se sense pressa. Baixar a la porteria a recollir El PAIS (edició internacional) perfectament embolicat en la seva bosseta de plàstic (molt útil en època de pluges). Posar una cafetera al foc. Sacsejar una mica la N. per fer-la llevar. Prendre un cafè. Agafar el cotxe cap al sud.

Després de 20 minuts per la jungla d'asfalt, arribaven a San Ángel, un poble de carrers empedrats atrapat a la ciutat:



Eren quarts d'onze del matí, i es trobaven amb l'Anna i l'Enrique, bons amics, al Café San Ángel, per esmorzar. I allò sí que era esmorzar, i la resta són punyetes.

L'esmorzar mexicà es composa de:

-un suc (de taronja, de toronja -pomelo-, de pastanaga, de pinya, de papaia...),

-cafè o te.

-Un plat de fruita (amb iogurt o formatge cottage)

-Un plat principal, que poden ser ous (l'Indiano, sovint, encara somia amb els huevos motuleños),



o uns chilaquiles (verdes, rojos),


o uns molletes,


Després d'esmorzar llegint el diari i xerrant, amb el sol de l'altiplà que començava a escalfar, vagarejaven dedicats a les seves dèries particulars. La N. comprava l'enèsima cistella/cistellet/cistell, que afegia a una col·lecció digna de constituir una paradeta. L'expatriat mentrestant, revisitava els seus pintors favorits per la Plaza de San Jacinto, i es deixava vèncer per la temptació de comprar alguna obra.


Just quan la calor i el cúmul de turistes començaven a apretar massa, era el moment de tornar a casa. Després d'haver esmorzat tant bé, relaxats per la caminadeta i el cel net dels dissabtes, el dubte era si preparar el dinar, o bé passar directament a la migdiada.

Fotos: saborgourmet.com; flickr.com; yahoo.com; csgastronomia.edu.mx

7 comentaris:

Geococcyx ha dit...

Els esmorzars mexicans són orgiàstics, i potser per això s'han d'administrar amb prudència... La combinació de suc de taronja, cafè i chile (per exemple en els chilaquiles) em provoca massa agrors i irritacions. Deu ser que m faig gran... Pel demés són una bona manera de començar un dissabte.

Montserrat ha dit...

Caram!!! quines fotos mes temptatives!!! Això si que és esmorzar de forquilla.
A mi m'agrada molt esmorzar tranquil·lament. Els dissabtes m'agrada esmorzar en una cafeteria, diari, ensaimada i cafè amb llet i sobretot molta calma. Els diumenges de Sol ho faig al balcó de casa. No tinc massa bona vista i estic mig amagada perquè no s'em vegi massa des del carrer (sempre tinc el risc de sentir una veueta infantil que des del carrer crida: Senyoreta!!!)
Esmorzar d'aquesta manera, sense pressa, em dona energia pel tot el dia.

Eduard Conti ha dit...

Extraordinaris esmorzars de cap de setmana a San Angel, tens tota la raó. Fa quatre anys vaig tenir ocasió de gaudir-los novament, precisament en companyia de l'Anna i l'Enrique 'Beans', probablement els millors amfitrions que hom pot trobar al DF. A la seva salut!

carme ha dit...

Indianet noi, espero que escollissis la migdiada...

salut

carme

Berenguer ha dit...

Geo,

Veig que la teva relació amb la cuina mexicana té un punt de prevenció, que em sembla molt raonable. Les orgies no convé sovintejar-les, perquè t'espatllen la salut i mates les ganes. L'expatriat sovint, cansat de gustos d'ultramar, trobava refugi en un senzill esmorzar de pa torrat amb oli verge d'Ulldemolins i un pessic de sal.

Montserrat,
Hem de recuperar (o no hem de deixar perdre) la cerimònia de l'esmorzar. L'important és l'escenificació, els ingredients, i la companyia (humana, sonora, i impresa).

Edu,
A la seva salut, efectivament, per ser els millors anfitrions que coneixo. No només em van descobrir l'esmorzar, sino tantes altres coses: http://berenguercamps.blogspot.com/2006/11/cmo-no-te-voy-querer.html

Carme,
Sovint es tractava d'arribar a casa, i mig endormiscat, gaudir amb el partit del Barça, que feien per televisió a aquella hora (qüestions de diferència horària). Però això, és clar (i parlo de futbol), eren altres temps...

Biel Barnils Carrera ha dit...

Fantàstiques fotos i explicació d'un esmorzar a Mèxic, Indiano.
Aquí ho fem malament, esmorzem poc i sopem massa i ho hauríem de capgirar.
Salutacions cordials des de la vall del Ges, on esmorzem mans de ministre i embotit del bo. Riute'n del de la "ciudad condal".

Berenguer ha dit...

Hola Biel!
Ja ho saps: el ressorgir nacional podria començar per recuperar l'esmorzar de veritat :-)