-Ma-MÁ! Ma-MÁ!
Silenci
-Ma-MÁ! Ma-MÁ!
L'Indiano es lleva i camina cap al bressol, que cada dia es fa més petit.
-Bon dia, Bitxo!
-Ehe! Ehe!
Alegria incontinguda i braços amunt de l'Indianet.
L'Indiano l'agafa a coll, es fan mútues abraçades i copets a l'esquena.
-A-am! A-am!
-Anem, anem a fer el biberó de cereals i fruita!
Cap a la cuina.
Queixes i plors de l'Indianet.
-Un moment, un moment, per molt que et queixis no aniré més ràpid! Au puja a la trona.
Hi puja d'una revolada, l'Indiano el corda.
Agafa el biberó i els ulls se li afinen de plaer: torna la imatge d'uns mesos enrere, quan s'agafava al pit, i li venia aquella son incontenible, que no l'impedia menjar, i menjar, i menjar. L'Indiano li parla i li acarona el cap.
L'Indianet acaba, i allarga el biberó al seu pare. Ara l'expressió de bebé li ha fugit de la cara. És Atila, perfectament decidit a començar les seves ràtzies diàries. Mira cap a la sivella que el manté lligat a la trona i diu al pare la primera frase intel·ligible que aquest li ha sentit:
-Vull baixar.
5 comentaris:
Impressionat i emocionant. L'enhorabona, per aquestes primeres paraules intel·ligibles (i tan contundents).
És que l'Indianet, admirat Miq, és un homenet contundent en les seves expressions i afectes.
Una abraçada
Aquell moment en què abaixen les parpelles posant gairebé els ullets en blanc mentre s´aferren al pit o xarrupen el biberó és indescriptible i inesborrable.
Recordar aquests moments et fa oblidar les ràtzies destructores dels Atiles en que es converteixen.
Llàstima que creixin tan de pressa!
Imagina l'indianeta amb cara d'espant.
- zenyoreta Montzerrat!!! el Biel li ha dit tonta a l'Elza!!!
- Que em dius ara???
- ziiiii ohhhhhhh. Mà a la boca de l'indianeta
- Jo no li dic tonta a ningú!!! ni a la mama!!!
- uiiiii noooo, indianeta això ni pensar-hi.
- Tampoc dit tonto al papa!!!
- uiiii nooo tampoc, tampoc
- Jo sóc una prinzesa, això em diu el papa però nooooo (ara posa cara de murri) sóc una nena zaps??? i lez nenez no diuen tonta a l'Elza!!!
- noooo no és diu tonta a ningú!!!
- per això el Biel eztà ara allà pensant!!! per no tornar a dir tonta a ningú.
- ahhh ho trobo molt bé, que pensi en el que ha dit
- zi jo fos una princeza si que li diria tonta!!!
- Indianeta!!!
- però zóc una nena i lez nenez no dieun tonta a la zenyoreta
En aquest moment he donat la conversa per acabada per no entrar en detalls
Per morir-se de riure!
Gràcies per l'anècdota. Ay aquestes zetes, que les haurem de corregir!
Publica un comentari a l'entrada