7.7.09

Vull baixar

7:15 h

-Ma-MÁ! Ma-MÁ!

Silenci

-Ma-MÁ! Ma-MÁ!

L'Indiano es lleva i camina cap al bressol, que cada dia es fa més petit.

-Bon dia, Bitxo!

-Ehe! Ehe!

Alegria incontinguda i braços amunt de l'Indianet.

L'Indiano l'agafa a coll, es fan mútues abraçades i copets a l'esquena.

-A-am! A-am!

-Anem, anem a fer el biberó de cereals i fruita!

Cap a la cuina.

Queixes i plors de l'Indianet.

-Un moment, un moment, per molt que et queixis no aniré més ràpid! Au puja a la trona.

Hi puja d'una revolada, l'Indiano el corda.

Agafa el biberó i els ulls se li afinen de plaer: torna la imatge d'uns mesos enrere, quan s'agafava al pit, i li venia aquella son incontenible, que no l'impedia menjar, i menjar, i menjar. L'Indiano li parla i li acarona el cap.

L'Indianet acaba, i allarga el biberó al seu pare. Ara l'expressió de bebé li ha fugit de la cara. És Atila, perfectament decidit a començar les seves ràtzies diàries. Mira cap a la sivella que el manté lligat a la trona i diu al pare la primera frase intel·ligible que aquest li ha sentit:

-Vull baixar.

5 comentaris:

miq ha dit...

Impressionat i emocionant. L'enhorabona, per aquestes primeres paraules intel·ligibles (i tan contundents).

Berenguer ha dit...

És que l'Indianet, admirat Miq, és un homenet contundent en les seves expressions i afectes.

Una abraçada

Pais secret ha dit...

Aquell moment en què abaixen les parpelles posant gairebé els ullets en blanc mentre s´aferren al pit o xarrupen el biberó és indescriptible i inesborrable.
Recordar aquests moments et fa oblidar les ràtzies destructores dels Atiles en que es converteixen.
Llàstima que creixin tan de pressa!

Montserrat ha dit...

Imagina l'indianeta amb cara d'espant.
- zenyoreta Montzerrat!!! el Biel li ha dit tonta a l'Elza!!!
- Que em dius ara???
- ziiiii ohhhhhhh. Mà a la boca de l'indianeta
- Jo no li dic tonta a ningú!!! ni a la mama!!!
- uiiiii noooo, indianeta això ni pensar-hi.
- Tampoc dit tonto al papa!!!
- uiiii nooo tampoc, tampoc
- Jo sóc una prinzesa, això em diu el papa però nooooo (ara posa cara de murri) sóc una nena zaps??? i lez nenez no diuen tonta a l'Elza!!!
- noooo no és diu tonta a ningú!!!
- per això el Biel eztà ara allà pensant!!! per no tornar a dir tonta a ningú.
- ahhh ho trobo molt bé, que pensi en el que ha dit
- zi jo fos una princeza si que li diria tonta!!!
- Indianeta!!!
- però zóc una nena i lez nenez no dieun tonta a la zenyoreta

En aquest moment he donat la conversa per acabada per no entrar en detalls

Berenguer ha dit...

Per morir-se de riure!
Gràcies per l'anècdota. Ay aquestes zetes, que les haurem de corregir!