Esbufegant, pedalada a pedalada, ha pujat fins al coll de Sant Genís. 2 d'11, sol lluent, tramuntaneta, i tota l'esplendor de la badia de Roses a l'altra banda. Aquest ja no és el païsatge feréstec del Cap de Creus, és la porta a la terra promesa i civilitzada. Malgrat els blocs de Santa Margarida, malgrat les destrosses, la badia generosa, materna, blavíssima, preval.
L'Indiano hi regna, aquell moment és seu, de ningú més que de la joia d'haver-se superat. Se sent com un dia que, a Zacatecas, va pujar al Cerro de la Bufa, i mirant avall es va sentir com Pancho Villa després d'haver conquerit la vila. És sabut que no hi ha testosterona que no impliqui algun bri d'èpica, encara que sigui íntima i un pel ridícula.
Ha mirat cap avall, per on ha pujat, sense acabar-se de creure que hagi pogut. Un mil homes puja a peu pel camí. Això l'acaba de reforçar: si aquest triatleta està pujant a peu el darrer tram arrossegant la bici, ell podrà confessar que també ho ha fet! El triatleta, mut, fa un gest amb la barbeta arribant a dalt el coll. L'Indiano suposa que és una salutació. Gairebé sense aturar-se, torna a pujar al que més que una bici sembla un giny espacial, i es llança avall per un corriol. L'Indiano se'l mira entre decebut -li venia de gust comentar com n'era de màgica la vista- i espaordit. Mai no havia pensat que es pogués baixar per un lloc semblant.
Mira cap a la badia una darrera vegada, té un record per la A., puja de nou a la bici, nova i lluent, verge de pols encara, i torna avall, cap a la Selva.
Fotos: collsmaxim i gerard bosch a flickr.com
4 comentaris:
T´estic veient Berenguer, suat, esbufegant i vermell, però content i satisfet, com ha d´ésser.
Em fas tanta enveja que ara mateix vindria, però hi tinc un bon tros.
Hi soc en pensament.
I...si apretes una mica més, deixa la bici sota els brucs i enfila cap a Sant Salvador, et sentiras EL REY, t´ho prometo.
Un petó.
A.,
Cap a sant Salvador hi he esta m'es d-una vegada. Em comprometo a fer/ne una entrada quan hi torni a pujar.
El deporte solo provoca tullidos, Bere. Repórtate, que los únicos puertos que merece la pena pedalearse son los que tienen arriba un chiringuito en el que sirven micheladas de a litro.
Pez
Ah claro, t'u pinche flaco cabr'on, que sigues como un fideo a pesar de las toneladas de pescado, arroces y grasita de jam'on que te comes, aqu'i dando lecciones al buen samaritano. Un esc'andalo, vamos!
Publica un comentari a l'entrada